L’autor – Francesc Trabal i Benessat neix a Sabadell, el 5 de maig de 1899. Als divuit anys havia creat un cercle d’amistats i casa seva era un petit focus d’activitats: tertúlies, jocs, festes, lectures, projectes… Amb Joan Oliver i Armand Obiols forma l’anomenat Grup de Sabadell, marcat pel rebuig a la burgesia -de la qual formaven part per ascendència familiar- i pel desig de provocar la societat del moment. Qüestionen la cultura i els costums del seu temps, així com la funció dels artistes, escriptors i intel·lectuals en general.
L’editorial La Mirada, fundada pel Grup de Sabadell, s’estrena amb la publicació de Trabal, L’any que ve (1925), llibre d’acudits il·lustrats pel mateix autor, Antoni Vila-Arrufat, Ricard Marlet, Josep Maria Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols, Miquel Carreras i Lluís Parcerisa. L’any 1929 publica la seva primera novel·la L’home que es va perdre i es va casar amb Antoinette Bordesvielles. Tot seguit publica Judita (1930), una de les millors novel·les de Trabal, i Quo vadis, Sànchez? (1931). L’any 1931 Trabal i Oliver s’estrenen com a autors teatrals amb Els mediocres i Una mena d’orgull, respectivament. Aquest mateix any Trabal és nomenat director del Diari de Sabadell fins al 1933, any que publica la novel·la Hi ha homes que ploren quan el sol es pon i, el 1936, Vals, novel·la que obté el premi Crexells,
Promou una agrupació d’escriptors que va dur el nom de Club de Novel·listes amb la voluntat d’incentivar la producció novel·lística. A començaments del 1936 els mateixos integrants del grup funden l’Agrupació d’Escriptors Catalans, a la qual s’afegeixen la majoria dels professionals de les lletres i que, poc després, s’adscriu a la UGT. És el precedent de la Institució de les Lletres Catalanes. Francesc Trabal és un dels organitzadors de les Biblioteques del Front; conjuntament amb Mercè Rodoreda és designat per representar el Centre Català del PEN Club en el Congrés Internacional celebrat a Praga l’estiu de 1938.
Tres dies abans de l’ocupació de Barcelona, Trabal organitza d’acord amb Pi i Sunyer la retirada dels escriptors i ell mateix s’incorpora, amb la seva família, al grup que marxa amb el Bibliobús. Després d’una breu estada a França, embarca amb la seva família cap a Santiago de Xile. També des de Xile, Trabal es proposa la continuïtat de la literatura catalana i s’adhereix de seguida a l’Agrupació Patriòtica de Xile i porta a terme diverses iniciatives per promoure la cultura catalana.
El 1947, publica, a Mèxic, la seva darrera novel·la Temperatura, obra d’un humorisme desbordat. Trabal va perdent la vitalitat que el caracteritza, en part perquè té dificultats per establir-se a l’exili i en part perquè veu com el grup de catalans amb qui hi havia arribat es redueix a causa del degoteig de repatriacions, i ell es va quedant sol, resistint-se a tornar a Catalunya fins que no comptés amb garanties plenes.
Mor a Santiago de Xile el 1957. El seu amic, l’escriptor Joan Oliver, que ja havia retornat a Catalunya l’any 1948, va escriure d’ell: “No puc deixar de creure que en Trabal morí d’enyorament”.
Font: Web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
