Carregant Esdeveniments

Conferència “Operació Garzón. 25 anys desprès. La repressió continua”

Actes i activitats

13 de juliol de 2017, 17:00h

Presentació a càrrec de Jordi Martí (Conseller del Grup Municipal de les CUP), amb l’intevenció de Antoni Infante (coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Geroni Salvador i Francesc Xavier Tolosana (encausats i empresonats).

Les tortures de l’operació Garzón, que ara fa 25 anys, explicades en primera persona, els relats que van fer alguns dels detinguts de l’operació Garzón el 1992.

Presentació a càrrec de Jordi Martí (Conseller del Grup Municipal de les CUP), amb l’intevenció de Antoni Infante (coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Geroni Salvador i Francesc Xavier Tolosana (encausats i empresonats).

I, tot seguit, projecció del documental Operació Garzón contra el independentisme català.

El 29 de juny de 1992 va començar l’anomenada “operació Garzón” contra persones relacionades amb el moviment independentista, per presumpta pertinença a Terra Lliure. Aquell dia es van fer les primeres set detencions, Pper ordre de Baltasar Garzón, que en aquell moment era jutge de l’Audiència espanyola. L’operació, que es va acabar amb una quarantena de detinguts, es preparava des de feia dos anys i pretenia desactivar el moviment durant els Jocs Olímpics que es van fer aquell estiu a Barcelona.

Trenta persones foren detingudes abans del començament dels Jocs i les vuit restants després de la cloenda. Afectaren membres actius de l’organització armada, però també periodistes del diari el Punt i del Temps, militants d’organitzacions polítiques com l’MDT, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya i el grup ecologista Alternativa Verda.

El 1995, 25 dels detenguts foren jutjats i, d’aquests, 18 foren condemnats per pertinença a l’organització armada. L’eco dels fets s’allargà en el temps a causa de les denúncies de tortures de 17 dels detenguts. Garzón els va menystenir i va donar validesa a les declaracions fetes sota tortura.

Arran d’aquestes denúncies, s’engegà un procés judicial que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que condemnà l’Estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.