Aquest any en fa cent que va néixer el poeta Màrius Torres (que morí l’any 1942, amb només trenta-dos anys). El centenari del naixement d’un dels grans de les lletres catalanes esdevingué el pretext perfecte per dedicar el ‘Dijous de l’Òmnium’ d’ahir a recordar el personatge i la seva obra, on s’hi compten peces tan cèlebres com “Cançó a Mahalta”, “Abenlied” o “Ara que em torna el foc de viure”.

L’acte va comptar, entre d’altres, amb la participació de Margarida Prats, professora de la Universitat de Barcelona i devota admiradora del poeta, de qui començà per repassar-ne la biografia. En destacà el fet que Màrius Torres “es va haver d’enfrontar a un destí advers: primer es posa malalt, després comença la guerra civil i ha de marxar, es perd aquesta guerra i comença l’europea…”. Un destí, en tot cas, que “ell arriba a acceptar, però no de manera ingènua, ni tampoc amb resignació, sinó com a algú que ha patit molt i que també ha madurat molt”.

Pel que fa a la seva obra, l’explicació de Prats es combinà amb la lectura, a càrrec de Salvador Escudé, d’algunes poesies de l’autor. Així, mentre Prats explicà, per exemple, com “en el món poètic de Torres fons i forma estan profundament units”, Escudé declamà peces com “Uns ulls amb un retaule” o “La pedra antiga”. O quan la professora feu notar la reiterada presència en la poesia de l’autor de “la música com a metàfora de la vida”, Escudé llegí “Això és la joia”.

L’acte, que va comptar també amb la participació de Josep Maria Forné, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, va cloure amb la reivindicació d’un poeta que, en paraules de Margarida Prats, “no passa de moda perquè, pel que fa al tema, tracta qüestions que acompanyen sempre els humans; i, en relació amb la forma, té una estètica que va més enllà de les modes”.