Ahir coneixíem la notícia: Joan Triadú ens ha deixat a l’edat de 89 anys. Parlem d’una gran figura per al país, sens dubte. Per la part que ens toca, a més, podem afirmar que parlem d’una de les figures clau per a Òmnium. 

Joan Triadú fou, juntament amb Josep Benet i Josep M. Ainaud, un dels tres assessors distingits que donaren suport a la Junta Directiva de l’entitat des dels seus inicis. Aquesta figura clau del catalanisme del darrer segle tingué, així, una presència sense pausa a les reunions de l’òrgan executiu i representatiu d’Òmnium des del 1962 fins al 1983. L’any següent, de fet, Triadú tornaria a emprendre el seu vincle amb la Junta assumint-ne el càrrec de secretari durant dos anys (de 1984 a 1986).

Junta Directiva a banda, però, el vincle de Joan Triadú amb Òmnium té, també, d’altres orígens. El 1961, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans havia creat la Junta Assessora per als Estudis de Català, la JAEC, de la qual el professor Triadú era secretari. Aviat la JAEC convocà els primers exàmens de català, i va engegar així mateix cursos per correspondència impartits per professors com Enric Gual, Maria Eugènia Dalmau o Albert Jané. Una activitat, aquesta de la JAEC, que, com bé explica Josep Faulí en el seu llibre ‘Els primers 40 anys d’Òmnium Cultural’ , aviat trobaria el suport d’Òmnium, “que no va fer altra cosa que ampliar la col•laboració amb el mateix Institut, institució que li donava existència i autoritat”. És així com, en paraules de Faulí, “a causa d’aquesta estreta col•laboració, Triadú, en la reunió de la Junta Consultiva del 12 de febrer de 1963, va poder explicar que Òmnium tenia la JAEC com a <<pròpia>>”.

 El fet que Òmnium passi a emparar la JAEC, juntament amb la centralitat que donava l’entitat durant aquells anys a la qüestió de l’ensenyament de la llengua pròpia, fa que una de les primeres activitats d‘Òmnium sigui la creació, el 1962, de la Comissió Delegada d’Ensenyament, que sis anys més tard, el 1968, esdevindrà ja l’anomenada “DEC” –Delegació d’Ensenyament Català. Com és sabut, la DEC va agrupar els mestres de català i va assumir l’ensenyament de la llengua del país fins que, anys després, la restablerta Generalitat de Catalunya prendria aquesta competència com a pròpia.

De fet, i tal com assenyala Josep Faulí, “a causa de l’evolució de les classes de català, el creixement de l’activitat de la DEC va ser incessant fins als darrers anys de la dècada dels 70”. Així, “en el curs 1977-78, les tasques i responsabilitats de la DEC eren encapçalades per la secretaria tècnica d’ÒC, que ostentava Joan Triadú”.

Més enllà de la destacadíssima tasca d’ensenyament del català, però, l’activitat de la DEC durant els anys que segueixen a la seva creació fou ben variada. Entre d’altres, el 1965 comença el butlletí que arribarà a ser la revista Escola Catalana, i que surt imprès per primer cop el 1976. En aquell primer número del “Butlletí de la DEC”, Triadú escriu un “davantal” –l’equivalent a l’actual “editorial”-, on recorda els desapareguts Artells i Jordà i consagra Manuel Miquel i Planas com a “l’home del butlletí”.

Si parlem de Joan Triadú com a impulsor del que avui és la revista de pedagogia Escola Catalana editada per Òmnium Cultural, no està de més recordar aquí l’entrevista que se li féu en aquesta publicació ara fa cosa de sis anys. En aquell interviu, dut a terme per Laia Martín i publicat en el número d’octubre de 2004, aquest savi de la pedagogia catalana feia afirmacions del tipus: “La manca de contacte amb els avis fa que es perdin moltes expressions i frases fetes tradicionals”; “La cultura és la gran conquesta del catalanisme”; o “Els alumnes t’ensenyen, jo sempre n’he après”. O reflexions com ara aquesta: “Moltes vegades veiem com es desconfia dels polítics perquè no s’hi veu una actitud exemplar. El que no pot fer ni un mestre, ni un professor, ni un director d’escola és actuar sense tenir raó, i que aquesta estigui basada en la seva pròpia actitud. Si compleixen els dos requisits la seva autoritat serà acceptada i l’han d’exercir perquè l’escola i l’alumnat ho necessiten”.

Qui en vulgui llegir l’entrevista sencera, ho pot fer clicant en el següent enllaç: http://www.omnium.cat/ca/article/la-llico-del-mestre-entrevista-a-joan-triadu-282.html )

Per si el vincle de Joan Triadú amb l’entitat encara no fos prou important, cal destacar en aquest breu resum de la seva trajectòria a Òmnium el fet d’haver obtingut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El guardó que atorga anualment l’entitat (i que enguany ha arribat ja a la seva 42a edició amb Jaume Cabré com a premiat), li fou atorgat a Triadú l’any 1982.