Xavier Antich afirma que Òmnium no permetrà que els tribunals “releguin el català a llengua de segona” i per això “confrontarà, si cal, l’estat francès”

Òmnium Cultural i cinc ajuntaments de la Catalunya Nord han presentat un recurs al Consell d’Estat francès contra la prohibició de poder utilitzar el català als plens. D’aquesta manera, l’entitat presidida per Xavier Antich eleva la qüestió al màxim tribunal de l’estat francès, després que el Prefecte dels Pirineus Orientals i els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa decidissin mantenir la decisió d’impedir usar el català. En el recurs, Òmnium Cultural esgrimeix que la prohibició de parlar català als plens vulnera clarament la llibertat d’expressió dels càrrecs electes. Un dret que recullen l’article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’article 10 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. 

Per la seva part, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha denunciat la voluntat d’alguns tribunals “de relegar el català a una llengua de segona per arraconar la identitat catalana, alimentant les tesis del populisme i l’extrema dreta, que cada vegada agafen més força a la Catalunya Nord, a l’estat francès i, en general, a tot Europa”. Per això, ha dit, “la defensa de la llengua, la cultura, la cohesió i la nació a través dels drets fonamentals i dins les institucions del país es fa especialment necessària per acorralar aquests valors totalitaris”. Antich ha també assegurat que Òmnium Cultural continuarà “combatent els discursos d’odi que busquen minoritzar la llengua i la cultura catalanes” i seguirà “confrontant, si cal, l’estat francès perquè el català es pugui utilitzar sense discriminacions en qualsevol espai públic”. 

El recurs presentat per Òmnium en nom dels ajuntaments defensa que la protecció de la llibertat d’expressió fa referència tant al contingut d’allò que es diu, com a la llengua utilitzada, i que això encara és més rellevant quan es tracta de la llibertat d’expressió política dels representants electes. A més, el recurs també al·lega que l’article 2 de la Constitució francesa, que diu que el francès és la llengua de França, no pot ser interpretat com un obstacle o limitació a la llibertat d’utilitzar el català (i altres llengües minoritzades a França). I que s’ha de conciliar amb altres principis constitucionals, especialment amb la llibertat d’expressió i amb l’article 75 de la mateixa Constitució, introduït al 2008, segons el qual “les llengües regionals formen part del patrimoni de França”. En aquest sentit, Òmnium apunta que no hi ha cap disposició en l’ordenament jurídic francès que prohibeixi la coexistència del català -o altres llengües minoritzades com el cors, el bretó o el basc- amb el francès. 

Els reglaments dels ajuntaments

El 2022, els ajuntaments d’Elna, Portvendres, Terrats, Sant Andreu de Sureda i Banys d’Arles, a la Catalunya Nord, van modificar els seus reglaments per poder utilitzar també el català als plens, un fet que va desencadenar el procés judicial actual, malgrat que aquesta modificació contemplava que les intervencions en català sempre havien d’anar acompanyades d’una traducció al francès. La decisió, primer del Prefecte dels Pirineus Orientals, després del Tribunal administratiu de Montpeller i després del de Tolosa, no només mantenen la prohibició de modificar el reglament i, per tant la impossibilitat de parlar en català, sinó que també prohibien tot debat oral en català.

Per a Òmnium, els ajuntaments de la Catalunya Nord han de poder fer servir el català sense problemes, i el seu ús ha de suposar, també, una via de visibilització i foment de la llengua a la Catalunya Nord. Un territori dels Països Catalans on, després de dècades de polítiques d’uniformització i imposició sistemàtica del francès en tots els àmbits, i de la negativa persistent de l’estat francès a reconèixer l’oficialitat del català, la llengua ha quedat reduïda a un ús habitual de només el 6%, malgrat que més del 60% l’entén i més del 70% de la població de la Catalunya Nord dona suport a la promoció de l’ús del català en la vida pública. En aquest sentit, la tasca que fa Òmnium Cultural i Òmnium de la Catalunya Nord en favor de la llengua i la cultura catalanes es converteix en imprescindible, ja sigui coordinant cursos de català, cicles de cinema o una programació cultural arrelada al territori.