De nou, Catalunya-Espanya

Josep Playà Montaner

El federal, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora, va ocupar l’última sessió del Club de Lectura d’Òmnium Eixample celebrada a la llibreria Byron. La història es centra en la revolta anomenada Foc de la Bisbal perquè va tenir lloc en aquesta població empordanesa el 6 d’octubre del 1869, amb  la idea de convertir Espanya en una república federal. És un nou capítol, fins ara relativament poc conegut, del conflicte entre Catalunya i Espanya. L’autor, com sempre, va acceptar de bon grau la curiositat i les preguntes dels lectors.

D’on sorgeix aquesta idea?

Explica Alzamora: “Em vaig assabentar d’aquests fets, no gaire coneguts, d’una manera fortuïta i la primera idea em va sorgir en l’època del confinament per la pandèmia. Me la va explicar en Joaquim Coello, un descendent del dirigent de la revolta, i ho vaig trobar molt interessant. En Joaquim em va explicar amb passió l’aventura del seu avantpassat. Ell és mig fill de Sant Feliu de Guíxols, d’on era alcalde el protagonista dels fets, i em va facilitar la visita a l’arxiu de la població. Tot plegat em va interessar molt perquè vaig veure que em donava peu per a una novel·la que em venia molt de gust de fer.”

L’escriptor va llançat. “Hi podia fer aparèixer personatges amb conviccions i ideals molt més transparents que en d’altres històries. Hi havia un fort paral·lelisme amb episodis recents de la nostra història. Cal pensar que el segle XIX ens és molt més pròxim del que es podria pensar. El pensament en aquell temps lliga molt amb l’actual. I moltes situacions, com la d’Isabel II que era a l’exili en una situació semblant a la de Joan Carles I. El conflicte Catalunya-Espanya era igual que el coneixem ara. A més hi apareixia el sindicalisme, l’obrerisme, la justícia social… I em va permetre també introduir el colonialisme i l’esclavisme.”

A El Federal, Sebastià Alzamora se serveix d’un ventall de personatges per teixir l’argument i explicar el context polític des del fet personal: Pere Caimó, el protagonista de l’acció; Isabel Batalla, la dona de Pere Caimó; Isabel Vilà, la primera sindicalista catalana; Romualdo Crespo, governador militar de Girona, conegut arreu pel seu gust carnisser amb els negres a les colònies i amb els insurrectes a Catalunya;  i Francesc Sunyer, qui va proclamar la república des de Figueres. “En Crespo el vaig haver de frenar una mica perquè era molt dolent”, puntualitza Alzamora.

L’escriptor opina sobre el protagonista: “ Pere Caimó és l’idealista íntegre que no regateja, ni especula, ni calcula. A la novel•la, per exemple, es veu com ell és reticent a agafar les armes i adverteix a la gent del poble que potser alguns no tornaran. Però, tot i que s’hi veu abocat, una vegada assumit el compromís, l’assumeix fins les darreres conseqüències.”

Alzamora justifica en una nota final la seva fidelitat històrica sobre la pura ficció literària. Diu textualment: “Com cada vegada que he escrit ficció a partir de personatges i fets que han tingut una existència real, aquí també m’he esforçat a ser-los lleial, que no és ben bé el mateix que ser-los fidel.”  I continua: “Per lleialtat entenc el compromís que adquireix l’autor de no fer parlar ni actuar els personatges d’una manera contrària a les dels seus referents històrics. Un compromís lligat amb el deure del novel·lista, que és fabular.”