El president d’Òmnium entrega la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya reivindicant la llengua, la cultura i els drets civils i polítics: “Catalunya no té rei, ni a Montserrat, ni enlloc”

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat, aquest dilluns des del Parlament de Catalunya, que la Flama del Canigó és “símbol del poder de la gent organitzada” que, “fins i tot en les èpoques més dures, adverses i fosques”, ha il·luminat les revetlles de tot un país. I en aquest sentit, ha dit, “cal que la Flama sigui punt de trobada que ens aplegui i convidi, com una porta oberta de bat a bat al projecte dels Països Catalans”. Per tant, ha remarcat, “cap resignació i cap desànim” i, per contra, “que siguin ben altes aquest vespre les fogueres de llibertat i que cada espurna sigui una pedra en el camí col·lectiu del país” perquè, tal com ha dit, “la Flama ens recorda qui som, què volem i per què lluitem”. 

Antich, que ha comparegut acompanyat de membres d’Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, ha recordat que Sant Joan és “la festa nacional dels Països Catalans” i ha explicat que el que representa la Flama del Canigó és “part fonamental de l’imaginari col·lectiu” del país i un “símbol que travessa fronteres administratives”. “Celebrem una tradició, però ens conjurem col·lectivament per uns Països Catalans que volem complets i lliures”, ha declarat, amb la “llengua i la cultura com a pilars fonamentals, amb la defensa dels drets civils i nacionals, i amb la solidaritat com a bandera”. I per tot això, no ha volgut finalitzar el seu discurs sense voler deixar molt clar que “Catalunya no té rei, ni a Montserrat, ni enlloc”. “Fora els Borbons dels Països Catalans”, ha sentenciat el mateix dia que els monarques participen en els actes del mil·lenari de Montserrat.

Seguidament, s’ha procedit a la lectura del manifest d’enguany, escrit per Pere Mateu, que ha afirmat que la Flama “és el símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres” i “ambaixadora de tot un poble”. Ha conclòs l’acte el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que ha destacat l’honor de presidir “un dels acte més rellevants, més importants i més solemnes” que fa el Parlament: “Un acte que no deixa de ser popular, festiu i, sobretot, de reivindicació dels Països Catalans”. Sobre això, ha destacat “la situació altament complexa” que es viu al País Valencià i a les Illes, però també a Catalunya, encara amb persones perseguides i exiliades: “Avui, en aquest acte, fem aquesta reivindicació rotunda: no hi ha normalitat mentre els 135 diputats del Parlament no puguin ser aquí”. 

Acte seguit, s’ha procedit a la tradicional encesa de quinqués amb la flama, davant de la porta de la institució. 

La Flama arriba a més de 300 punts

La Flama del Canigó, que encén les fogueres de la revetlla de Sant Joan i que, arriba al Parlament des del 1980 -any que es va restablir la institució-, també ha arribat a més de 300 punts dels Països Catalans. Prèviament, durant la nit del 22 al 23 de juny, la Flama ha estat regenerada al cim del Canigó i des de la matinada d’avui, centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.