El passat dissabte 6 de setembre, Òmnium Alt Urgell va concedir el XXII premi Mossèn Albert Vives a Pep Lizandra per la seva contribució a la difusió de la cultura popular i tradicional de l’Alt Pirineu.

Lizandra va néixer el gener de 1955 al Guinardó (Barcelona). De ben petit es va vincular al poble de Músser, ja que els seus pares hi anaven sovint i s’allotjaven a l’hostal, on mantenien una relació de família. Als 17 anys va iniciar la seva relació amb la Cesca Olm de cal Josep Bertran de Músser que, segons Lizandra, és qui l’ha acompanyat i l’acompanya al llarg de tot el seu viatge vital. Amb ella van decidir instal·lar-se a viure al poble fent formatges amb la llet de l’explotació de cabres que tenia la seva família. Van crear l’empresa l’Orri de formatges artesans que els va donar la possibilitat de viure al poble i que van estar fent durant 25 anys (després la varen traspassar), compaginant aquesta feina amb les feines de recerca musical i difusió de la cultura popular que l’han acompanyat tota la vida. Amb tres companys del poble, Jep Olm, Pere Font i Rafel Llobet, van crear la «Principal del Baridà», un grup de música tradicional, inspirada en els acordionistes del Pirineu que encara hi havia a la zona (Comare de Toloriu, Ferrer d’Arànser, el Ferrer del Quer, l’Esteve Obach…). Amb ells van fer, a part de tocar a moltes festes i esdeveniments del territori, un treball de recuperació de danses i cançons sobretot de l’Alt Urgell (també de Cerdanya i el Pallars) anant a les escoles rurals dels pobles i oferint un matí de música i danses a on els hi ensenyaven com sonaven els instruments i les diferents famílies i la manera de fer-los sonar. Amb l’ajut dels i les docents, i també dels alumnes, van recuperar algunes danses com el ball pla d`Alinyà (una dansa encara ben viva actualment), els Llancers de Tuixent… i van participar en moltes altres com l’Esquerrana de Ciutat, el dijous gras…

Lizandra es va interessar en totes les manifestacions de cultura popular i així va participar uns anys com a músic a les caramelles de La Seu i després, i des de fa uns 35 anys, en les de Bellver a on actualment encara les segueix portant amb una bona colla de cantaires.

La seva formació musical va començar al Conservatori de música de Barcelona i va continuar a l’escola de música d’Andorra a on, segons explica, va tenir el privilegi de tenir al mestre Joan Roure com a professor de trompeta i fiscorn. També va fer caramelles a Andorra i van formar la cobla de sardanes del Comú d’Andorra la Vella. Més tard, amb diverses persones d’Oliana i la Seu van crear la «Cobla Cadí» que va sonar uns anys per aquestes contrades.

Com a acordionista de diatònic, primer va començar a tocar-lo d’oïda com havien fet tants i tants músics de poble, però al voler transmetre aquest coneixement als infants de l’escola de Montellà, on va estar uns anys ensenyant voluntàriament l’instrument, va aprofundir en la metodologia d’aprenentatge i va compondre diverses melodies per a l’aprenentatge progressiu dels infants. Unes melodies que encara serveixen per l’ensenyament que, actualment des de l’Escola Folk del Pirineu, es fa per diverses comarques pirinenques i de la qual va formar-ne part quan es va crear, impartint classes també a Esterri d’Àneu. Allà hi ensenyava l’acordió i també danses tradicionals als alumnes que venien de diversos pobles de la comarca i fins i tot de la Vall d’Aran. Fa uns 15 anys va impulsar la creació de «Diàdona»: dones acordionistes i percussionistes del Pirineu. Va ser en adonar-se que es parlava molt dels acordionistes, però actualment la majoria de persones que aprenien a tocar aquest instrument al Pirineu eren dones de diferents comarques i que podien tenir uns interessos semblants. També va estar molts anys fent tallers a diverses cases de colònies de Cerdanya, Alt Urgell i Pallars, de construcció d’instruments i danses tradicionals.

Des de fa 29 anys toca amb l’Elies Porter amb un duet que s’anomena «La Sonsoni», amb qui han anat fent dansar amb la seva música tradicional a diferents festes, celebracions, aplecs… Actualment, a més de fer danses, també fan un concert que acompanyen amb imatges antigues a on expliquen, amb cançons, els canvis de vida en els nostres pobles de muntanya, la seva riquesa lingüística, les dites, refranys i frases fetes, els aliments, les eines… El titulen: “Muntanyes de vida” i n’han editat un CD.

Lizandra, ha tingut sempre com a objectiu poder gaudir en la nostra llengua i amb la nostra cultura. Poder cantar cançons nostres en moments de festa, celebracions… sense necessitat de caure en tòpics aliens i amb aquest objectiu es troba regularment a l’ateneu de l’Alt Urgell i al de Cerdanya cantant cançons que descriuen i transmeten el nostre entorn, la nostra cultura i la nostra història i sempre en la nostra llengua. Creu fermament en la importància de la cultura popular, la seva riquesa i validesa en el món actual i el seu paper social i de cohesió. També com a forma de conèixer la nostra història, reivindicar la nostra identitat i d’enriquir la cultura en general.

L’entrega del guardó es va dur a terme de la mà de Maria José Juàrez, presidenta d’Òmnium Alt Urgell, i de Mercè Casanova, membre de la junta territorial, en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà, a les 20.30 h, a l’escenari de la Plaça.