La poesia és una finestra oberta a l’art, a la creativitat, a la imaginació i a la sensibilitat. La paraula poètica ens facilita una alenada d’aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar.  
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes d’octubre: parla el silenci… Gaudiu-ne!

“…
Farem camins marcats pels 
padrins nostres
…”

Avant!

Farem camí, pujades i baixades;
farem camí, malgrat mil entrebancs;
farem camí, si el sol roent ens crema;
farem camí, si el fred hivern ens glaça;
farem camí, amb lluna sense lluna
i en nits de grills entre planys de cabrota.

Farem camí creuant el camp de mines:
farem camí…

Farem camins marcats pels padrins nostres
tot bastint ponts en barrancs impossibles.

No ens aturem! Enllà del túnel fosc,
un cel molt clar, amatent, ens espera.

Fidel Gangonells i Borràs. Nascut a Cardona (Bages), el 1949. Ha viscut, però, la major part de la seva vida a Barcelona i, des de fa uns anys, a Castellar del Vallès. Professionalment, ha treballat sempre en entitats financeres. La poesia ha estat, per a ell, una afició tardana. Entre el 2008 i el 2018 ha publicat 5 poemaris (un dels quals d’autoria compartida).

 

“…
Temps que tornau! 
Les recordances belles
…”

Temps que tornen

Oh sol daurat, espigues, oronelles
i camí blanc de pau a l’esperit!
Temps que tornau! Les recordances belles
al meu entorn com mai han reflorit.

Avui que el món trontolla de feresa
–l’odi amb la por fent niu dins cada pit–,
oh mon recer humil sense bellesa
per tants, i per a mi tan exquisit,

amb quin conhort, essent per tu acollida,
sent rabejar-me de novella vida!

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958)  fou una poetessa i traductora mallorquina. Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, està vinculada a la Renaixença mallorquina.
El seu nom va invariablement unit al de Frederic Mistral per les seves magnífiques traduccions del poeta provençal, sobretot per Mireia (1917), que la converteix en la primera traductora literària de l’època moderna. Després amplia les traduccions al francès i, sobretot, a l’italià. La seva obra se centra especialment en el paisatge, però en els poemes autobiogràfics mostra la consciència que la seva escriptura es veurà condicionada pel fet de ser dona.

 

“…
aquell sublim “t’estimo”, 
va dictar-me l’amor en eixa llengua.  
…”

La meva llengua

No em preguntis per què, però l’estimo 
de cor la meva llengua; 
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t: 
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”. 

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla 
és la parla mateixa 
que al son d’una non-non, la més hermosa, 
bressà amorosament ma son primera. 

L’estimo de tot cor, per catalana, 
l’estimo perquè en ella, 
la rondalla primera em contà l’àvia, 
un capvespre d’estiu, mentre el sol queia. 

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s 
l’exquisida ponzella 
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”, 
va dictar-me l’amor en eixa llengua. 

L’estimo de tot cor, perquè la parlen 
els meus amics de sempre, 
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen, 
els que em criden avant! i avant m’empenyen. 

L’estimo de tot cor, perquè cigales, 
i espigues i roselles, 
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire, 
sos grans secrets en català em revelen. 

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo 
de més franca i més bella… 
I em preguntes per què? I això em preguntes? 
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel·les Mestres va néixer a Barcelona el 1854 i va morir el 1936. Artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.  Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, tot i mantenir sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa… que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L’any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

El 1912 hagué d’abandonar el dibuix a causa d’una afecció a la vista, i dos anys més tard va quedar-se gairebé cec, fet que l’obligà a deixar el dibuix i pràcticament l’escriptura. Uns anys més tard va publicar cançons que li van fer recuperar una gran popularitat, amb lletra i música pròpies improvisades al piano i harmonitzades per músics professionals.  Les seves cançons, com A la taverna d’en Mallol, varen tenir una gran popularitat, que es perllongà fins dates recents en versions de Núria Feliu o Xavier Ribalta. Cal destacar la seva creació de l’Himne a Catalunya.

 

“…
La llibertat és
el tirant d’ una samarreta que du l’altre
…”

La barca

La llibertat és
el tirant d’ una samarreta que du l’altre,
és la tecla del portàtil que prem l’ altre,
és el mòbil de l’ altre.
Els ulls dels altres, el cor dels altres.
Potser hi ha algú que pensa
que llibertat és a la mà,
la mà que se li escapa
i a tu et crema la pell i l’ endemà.
Llibertat és una barca
que t’espera al port de mar
i és alçar-se i pronunciar-se,
poder escollir a qui estimar.
Llibertat és dir la teva,
romandre en aquesta gleva
on tu hi sents la llibertat.
Lliure és haver estat valenta
i denunciar la violència
que et prohibia fer un sol pas.

 

Rosa M. Arrazola (Barcelona, 1969) és poeta i artista plàstica. Un dia va pensar que la poesia i la pintura podien anar de bracet i va inventar-se la paraula quadresia. Quadres i poesia que parlen de la vida. D’aquest vessant artístic n’han sortit algunes plaquettes com Miques o Respirs entre d’altres.

La Rosa ha obtingut diversos reconeixements amb els seus versos, com en són alguns exemples: el Premi Francesc Candel de Barcelona, el Premi Esteve Albert de la Vila d’Argentona, el Miquel Àngel Riera de Manacor, l’Antoni Massanell de Vilafranca del Penedès, la Flor Natural dels Jocs Florals de Sants, el Foment Martinenc, l’Estabanell de Poesia d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental o el Ventura Gassol de La Selva del Camp.