Diumenge passat vam cantar a la Sagrada Família. Som així: quan ho fem, ho fem bé. Tot va començar dues setmanes abans, quan des del butlletí del Quedem se’ns va donar l’oportunitat de participar en aquest concert amb la coral de gospel més gran d’Europa. Era una activitat especial, ja que consistia en diversos assajos i després el concert, quan normalment les activitats duren un parell d’hores.

El primer dia ens vam trobar amb l’Óscar, el director, amb qui vam fer uns jocs d’escalfament per relaxar-nos i perdre la por, i vam començar a escalfar la veu. I és que l’únic requisit era saber cantar una mica, i per a molts era el primer cop que ho intentàvem fora de la intimitat de la nostra dutxa… Poc després ens trobàvem amb la resta del grup: el grup de gospel que dirigeix l’Óscar. De fet són diversos grups que es reuneixen un cop a la setmana per assajar junts i que potser heu vist algun divendres a la tarda cantant pels carrers del centre; i altres grups que, com nosaltres, debutaven en aquest tipus de música, tot i que la majoria, si no tots, venien d’altres corals. Nosaltres érem els únics principiants de debò! I vam descobrir que cantar en grup és molt divertit, i que dóna molt bon rotllo.

Al final del primer assaig ja teníem les quatre cançons que havíem de cantar al concert i que, la veritat, sonaven estupendes a tres veus. Semblava que ho haguéssim fet tota la vida. Ara, també haig de dir que vam acabar rebentats! Cantar gospel no és només cantar, és expressar. A molts ens va tirar una mica enrere d’entrada aquesta manera de fer tan expansiva, aquesta rebuda amb abraçades i petons. Però ens vam deixar portar i va ser divertidíssim. I encara que gospel vulgui dir una cosa així com “evangeli diví”, cantar-li a la vida et posa de bon humor de manera instantània. Així que vam cantar, i vam ballar, i vam somriure mentre cantàvem i ballàvem. Hi va haver dos assajos més, un d’ells a la Sagrada Família, on vam comprovar que, davant de l’altar, on havíem de cantar, hi cabíem amb calçador.

I després d’això ja va ser el gran dia. Ens vam trobar una hora abans, vestits de negre, per fer l’últim assaig ràpid. I després ja vam entrar per la porta gran, vam agafar posicions, i vam ser l’alegria de la festa. Em consta que més d’un continuarà cantant gospel.

Cliqueu aquí per veure el vídeo   http://www.youtube.com/watch?v=uT767WXmuvw

 

Laia Soler
Monitora Quedem?