La poesia és una finestra oberta a l’art, a la creativitat, a la imaginació i a la sensibilitat. La paraula poètica ens facilita una alenada d’aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar.  
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de juliol: Una flor no fa estiu. Gaudiu-ne!

 

“…i tu, suant de tot i jo pels ulls
que broll…”

Suor

Només manca un quartet per ser les dues
i duc el cos ben xop de sal suada.
Anit passada, a un quart per ser les dues
eres tu que amb gemecs i mossegades
i anís salat a tast de comissura
suaves eixancada.
I avui, que farà agost i farà lluna.
faré de ser més lluny i suarem
perquè és estiu i aquestes coses passen,
i tu, suant de tot i jo pels ulls
que broll, regalimats de sal suada.

Miquel Àngel Adrover va néixer a Campos, Illes Balears, el 1994. És poeta i glosador campaner. Graduat en Filologia Catalana a la UIB. Forma part de l’Associació de Glosadors de Mallorca. Ha rebut un parell de premis de glosa escrita, com el Josep Vivó 2018 a Menorca i el de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017.

Devot del llegat de Damià Huguet, ha predicat els seus versos i d’altres autors en espectacles i recitals com Peixos dins el rostoll o Convé anar a carregar l’ànima. El 2019 ha publicat el llibre  Ara he vist passar una mèrlera amb AdiA Edicions. 

 

“… Inútils són les mans 
del qui ja no té nord…”

Càntir

M’acotxo altra vegada 
a clavar aquesta estaca 
al desolat bancal, 
però la terra és aspra, 
eixuta —massa sol 
bat sense compassió—, 
i jo no em sé les eines, 
les èpoques, les llunes. 
Inútils són les mans 
del qui ja no té nord, 
i absurda l’esperança. 
Va trabucar el càntir 
que mantenia fresca 

Glòria Coll Domingo va néixer a Riudoms el 1988. És música i poeta catalana. “Escric pel plaer d’escriure, de fer sonar les paraules, per agençar-me les que em són llunyanes, per reafirmar-me en les pròpies, per fer disparar els seus sentits cap a llocs llunyans i potser nous; escric per dialogar amb la poesia, amb les escriptores, amb les lectores; escric per parlar, per jugar; escric per dir potser el mateix d’una altra manera i per mirar d’atrapar allò nou que encara no sabem com dir-n’hi. Escric per mirar de dir, de veure-hi, de veure-hi clar, que és un esforç per veure-hi sempre nou.”

Entre els seus primers guardons, destaquen l’accèssit al Premi Gabriel Ferrater de Poesia de Reus el 2009 i el primer premi al 13è Concurs de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya el 2010. El 2013 va rebre el 49è Premi Amadeu Oller per a autors joves inèdits amb l’obra Oda als objectes; i el 2015 el XX Premi Miquel Martí i Pol de la UAB amb Territori inhabitable. L’any 2022 ha estat guardonada amb el premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona pel poemari  A través.

 

“…d’una espera que espera
allò que no vindrà…”

Diuen

Diuen que, al llarg d’una nit d’estiu,
la barbàrie va retre’s homenatge
i nosaltres, per por de tenir por,
no vàrem proclamar
la revolta del llenguatge,
i ara ens toca creure
que és massa tard per a tot
mentre hi ha qui es dissol en lletanies
d’una espera que espera
allò que no vindrà,
i que si ve no sabrem veure,
distrets en el parlar
sense dir res de les imatges,
repassant l’agenda, fent memòria,
desfent-nos en la pantalla, defensant-nos,
fent règim, règim de tot,
ignorant que hi ha secrets, 
acceptant les condicions d’unes vacances pagades,
preparant el biberó, que el nen no plor,
complint discursos, fent cua,
esnifant la pols de la rutina, comprant de tot,
investigant qui parla quan parlem,
tapant-nos la boca, llegint les sobres,
i resignant-nos a saber
qui ens crema la mirada.

Mireia Calafell va néixer a Barcelona el 1980. Poeta i productora cultural. La seva obra inclou Poètiques del cos (Galerada, 2006), premi Amadeu Oller 2006 i VIII Memorial Anna Dodas 2008; Costures (Viena Edicions, 2010), premi Josep M. López Picó de poesia 2009; Tantes mudes (Perifèric Edicions, 2014; en castellà publicat per Stendhal Books, 2016), premi de poesia Benvingut Oliver 2013 i Lletra d’Or al millor llibre publicat en català l’any 2015 i Nosaltres, qui (LaBreu Edicions, 2020), premi Mallorca de poesia 2019. 

Ha participat en festivals internacionals al Canadà, Egipte, Alemanya i l’Argentina, entre molts d’altres. Va ser codirectora del festival Poesia (2016 i 2017) i des del 2018 és comissària de Barcelona Poesia. Forma part de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Actualment treballa a La Sullivan, des d’on desenvolupa projectes culturals i educatius. 

“…l’àvia m’ha dit 
que demani un desig…”

Ofrena a Sant Llorenç

Quan la fosca s’esquinçava,
l’àvia m’ha dit que demani un desig.
Desitjo, doncs, que el món quedi reduït
a una petita capsa de sabates;
que el cel, mirall que tants cops m’ha traït,
n’esdevingui la tapa de cartró,
i que tu i jo hi romanguem a dins
i creem, junts, estels amb un punxó.

Jun Komura Trullenque (Barcelona, 2002) és un escriptor i llibreter català d’ascendència japonesa.  Compagina els estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona amb la feina de llibreter. Interessat pels seus orígens, va immergir-se en la cultura japonesa unint-se a un club de haiku a Barcelona, gràcies al qual va descobrir el seu gust per la poesia i el nattō. 

El 2023, va guanyar el IV Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra per l’obra Els enyooors, destacada pel jurat pels girs irònics, els contrastos textuals, l’eclecticisme i la hibridesa formal.