El “Desmuntant tòpics” de l’Ajuntament de Tàrrega, la “Xarxa BCN Antirumors” de l’Ajuntament de Barcelona i el Tots som de casa assenyalats com a bona pràctica per la Direcció General d’Immigració
Dissabte, 31 de març, de 2012, un grup de 40 persones ens vam trobar a les 11 del matí i, fetes les presentacions i les primeres coneixences, vam començar a caminar cap al camí, pi i mas del Burgar. Ja en teníem ganes, de fer aquesta activitat del programa de cohesió social Quedem?: per fi, un cop acabat el fred, hem pogut fer l’excursió al Pi del Brugar, una zona molt propera i molt rica en flora, que pocs coneixem. A poc a poc, mentre anàvem caminant, ens anàvem traient la roba d’abric ja que el sol matiner ens escalfava les espatlles.
Una sortida sense problemes d’orientació no seria prou divertida: hem fet un parell de tombs de més, per posar-hi emoció, però ens n’hem ensortit prou bé. En arribar al Pi del Burgar, catalogat com un dels més grans de la comarca, ens hi hem fet la foto de grup.
Continuem cap el Mas Brugar, on ens esperava la Clara Casaponsa, la mestressa, que molt amablement ens ha resumit breument la història del mas (del qual s’explica que té un tresor amagat en haver estat un indret on es recaptaven tributs antigament) i ens ha ensenyat
l’ermita de l’Esperança, les habitacions distribuïdes per tota la casa i, des del terrat, hem comprovat les impressionants i privilegiades vistes que hi ha del territori.
El mas té un extens terreny al voltant, amb hort i molts animals, rucs, ànecs, gossos, gats, gallines… Després de la visita, hem fet un mos: un coc molt bo, d’avellana de Reus, fet per la Núria Balcells, i orxata d’avellana, d’on?… de Reus!
Durant el recorregut, Josep M. Virgili i Biel Ferrer (amb l’assessorament de l’arqueòleg Jaume Mssó), ens han fet l’explicació molt didàctica i entenedora del passeig, i d’altres aportacions dels participants, amb anècdotes i records.
Entre d’altres coses, ha quedat clar que el nom antic de la partida, del mas i del pi és BRUGAR, que ve de "bruc" (segons el DLC, és el nom donat a diversos arbustos i mates del gènere Erica.). Al DLC de l’IEC no es recull "brugar", perquè la forma que s’hi cita és "bruguerar" (= matollar de bruc). La forma "Burgar" és popular, per una metàtesi o canvi d’ordre de les lletres r i u ("brugar" en comptes de "burgar"). Els documents anteriors al segle XVI recullen correctament la grafia Brugar, per bé que posteriorment comença a aparèixer la forma "Burgar", com si derivés de "burg" o poble… En Ramon Amigó ho explica molt millor al seu recull onomàstic reusenc.
L’arqueòleg Salvador Vilaseca, en un article sobre un sepulcre de fossa trobat als anys seixanta a prop del pi del Brugar, també va esmentar (en una nota) l’origen del topònim tot derivant-lo de bruc, però sense afirmar-ho taxativament. Per cert, les restes trobades al sepulcre són les humanes més antigues del terme, d’època neolítica, juntament amb les que s’han trobat més recentment a l’aeroport. Vilaseca els va qualificar com "els primers reusencs"…
Per acabar, per qui es va quedar amb més ganes de gaudir d’aquestes vistes i en particular d’aquest mas, datat del segle XII, pot demanar-ne informació al correu electrònic
[email protected] o als telèfons 639815333 o 977344751 per poder-hi celebrar una festa envoltada de natura o per llogar-hi una habitació ben acollidora.
Esperem retrobar-nos en la propera activitat del programa Quedem?
Estem preparant la propera! San Jordi!!! Us hi esperem.
Cori, Assumpta,Biel.
