Òmnium Eixample organitzem un Club de Lectura mensual, en el que convidem a l’autor o autora del llibre escollit per cada mes, i comentem la seva obra a una llibreria del districte. No et perdis el club del març, amb “La terra dura” d’Anna Punsoda.

Anna Punsoda
(Concabella, 1985) És escriptora, traductora i editora. Ha publicat la novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), que li va valdre el premi Roc Boronat, i l’assaig La luxúria (Fragmenta, 2020). Entre els autors que ha traduït de l’alemany destaquen Rilke, Kafka i Lou Andreas-Salomé. Actualment fa d’editora a Fragmenta Editorial i a la revista Dialogal, on també fa periodisme. Punsoda ha col·laborat en tots i cadascun dels mitjans escrits d’aquest país i ara per ara només té ganes d’escriure llibres i d’empaitar gats amb els seus fills a la Segarra.

La terra dura
L’escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d’una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s’hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills. Punsoda prova d’entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, i el contrast entre la gent de sempre i les nombroses famílies d’Ucraïna i del Senegal que s’hi han instal·lat.

A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com l’única via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.
Anna Punsoda podria convidar-nos a plorar per tot allò que ja no som. Però no ho fa. Ens presenta persones que treballen per la comarca i que anomena «franctiradors culturals». Són aquells que malden per la cultura a escala local per contribuir a la causa nacional. A la Segarra, una sola persona pot marcar una gran diferència.

Punsoda ha sabut triar bé els perfils franctiradors per acompanyar-nos en aquesta ruta segarrenca, que no busca idealitzar la ruralitat ni lamentar la nostra condició de terra de ningú.