El proper dissabte 10 de juny, a les 12 h, Pep Coll presentarà el seu darrer llibre ‘La llarga migdiada de Déu’ a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Ìsòvol (Pl. Major, 2 d’All). Conduirà l’acte l’autora Rosa Casas.

El títol de ‘La llarga migdiada de Déu’ fa referència a un sentiment que s’ha expressat diverses vegades de maneres diferents: on era Déu quan van passar horrors com els de l’Holocaust? Fins i tot un Papa s’ho va preguntar durant una visita a Auschwitz: on era Déu aleshores? El cas és que, mentre Déu —com diu un dels personatges principals de la novel·la, coincidint amb el que molts van pensar realment— feia la migdiada, van passar moltes coses al món. El règim nazi va desencadenar no només una guerra devastadora, sinó també la persecució i l’intent d’extermini de tot un poble. Hi va haver homes justos que van ajudar les víctimes i hi va haver qui va aprofitar les circumstàncies per enriquir- se. Aquesta magnífica novel·la se centra en la peripècia d’una sèrie de personatges (jueus perseguits, espanyols exiliats, francesos amb comportaments molt diferents i alemanys també diferents entre ells) als anys de la Segona Guerra Mundial en una zona del Midi francès, prop de la frontera amb Espanya, l’Arieja.

Durant la presentació tindrem a la venda tant ‘La llarga migdiada de Déu’ de Pep Coll com la darrera obra de Rosa Casas, ‘Sibina’.

En acabar l’acte Òmnium Cerdanya us convidem a fer el vermut.

 

---

Pep Coll, nascut a Pessonada, Pallars Jussà, va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i ha treballat de professor de llengua i literatura catalana al llarg més de 30 anys. Ha conreat diversos gèneres narratius com els reculls de llegendes ‘Muntanyes Maleïdes’ (1993), ‘Llegendes d’arreu de Catalunya’ (2012), i obres de literatura juvenil com ‘Què farem, què direm?’ (1992) i ‘L´habitació de ma germana’ (2008).

La novel·la és el seu gènere preferit. En destaquem ‘La mula vella’ (1989), ‘El segle de la llum’ (1997), ‘L’abominable crim de l’Alsina Graells’ (1999), ‘El salvatge dels Pirineus’ (Premi Sant Joan, 2005), ‘Les senyoretes de Lourdes’, (Premi Sant Jordi 2007) i ‘Dos taüts negres i dos de blancs’, (2013), una matança novel·lada guanyadora de cinc premis a obra publicada. Després de viatjar al món de saviesa antiga ‘Al mateix ríu d’Heràclit’ (2018), ha retornat als Pallars amb ‘L’any que va caure la roca’ (2020), una mirada peculiar sobre els anys de l’anomenada “tansició política” vista des del món rural.

La seva darrera novel·la, ‘La llarga migdiada de Déu’ (2023), recrea l’acollida d’infants d’origen jueu al sud de França durant els anys de l’ocupació alemanya i la posterior fugida a Espanya per la frontera dels Pirineus. A banda del castellà, les seves obres s’han traduït al francès, a l’italià i a l’euskera.

 

Rosa Casas, nascuda a Puigcerdà, poeta, perruquera de professió i pintora, destaca pels seus poemes inspirats en la Cerdanya, que es poden trobar als llibres ‘Tardors de la Cerdanya’ i ‘Quatre poetes de Cerdanya’. Ha estat guardonada en deu ocasions als Jocs Florals de Cerdanya, i ha publicat les novel·les, ‘L’olor de les pomes’, escrita a quatre mans amb en Manel Figuera, i ‘Sibina‘, la seva darrera obra en solitari que va presentar en un acte a Puigcerdà abans de Sant Jordi.