Adéu al pou, adéu al patrimoni?
Una reflexió sobre el nostre patrimoni

Avui les cases del carrer Sant Llorenç, les cases de pescadors o les cases del pou, són només una excusa. Una excusa per parlar del patrimoni de la nostra ciutat.

Ara fa un mes l’Ajuntament va deixar-les sense la protecció que la seva incorporació al catàleg de patrimoni l’any 1980 -, aparentment els hi donava. El Ple va justificar la desprotecció per un real perill d’esfondrament, un perill que, justament, no havia d’haver arribat mai si el catàleg hagués estat eficaç.

Quan es va redactar fer el catàleg de patrimoni de Badalona, ara fa 33 anys, es va considerar que les cases de pescadors del carrer Sant Llorenç valia la pena conservar-les com a mostra de l’arquitectura típica de la nostra costa. Les podriem comparar amb les que veiem encara avui, enlluernats, a Cadaqués o Port de la Selva. Pot xocar aquesta comparació, però és ben certa. Mireu, sinó, com el Baró de Maldà descrivia el nostre poble el segle XVIII: “ les cases blanques com terrossos de sucre lluïen al sol”.
Però, avui, les cases de pescadors del carrer Sant Llorenç són una excusa, dèiem. Una excusa per parlar del patrimoni local en general. La Llei de patrimoni cultural català de 1993, explica bé què entenem per patrimoni:

El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col•lectivitat (…). Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació (…)és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics (…). L’administració local de Catalunya d’acord amb la legislació (…) assumeix importants atribucions de protecció del patrimoni cultural local, dintre de les seves competències.

Sens dubte, doncs, tenim el deure de conservar els immobles, els mobles i els documents que ens expliquen la nostra història, la nostra manera de ser, la nostra identitat.

Quan fa 33 anys el primer Ajuntament democràtic va posar en marxa el catàleg de patrimoni, partia de l’amarga experiència dels anys de dictadura on l’especulació i la insensibilitat havien permès que es perdéssin peces de primer ordre com Can Peixau o la Torre Vella i que anéssin desapareixent tipologies tan tradicionals com la típica casa de cós. Per què ara, doncs, després de dècades d’Ajuntaments democràtics, després de promulgar lleis proteccionistes, encara veiem en perill el nostre patrimoni? Alguna cosa no devem estar fent prou bé. Per això cal que en parlem, que parlem del patrimoni. El nostre silenci no s’entendria. I sí, malgrat que ara són prioritàries les polítiques socials, també toca parlar del patrimoni i de la seva protecció. Una cosa i l’altra no són ni incompatibles ni contradictòries.

Parlem, per exemple, de si cal revisar el catàleg? Tot el que hi vem incorporar fa 33 anys, val realment la pena? Ens vem deixar aleshores d’afegir-hi alguna peça valuosa? No s’ha fet res en tot aquest temps que mereixi ser incorporat al catàleg?

Parlem, per exemple, de quin paper han de tenir els propietaris de béns catalogats? Ultra les obligacions que la norma els hi imposa, l’Ajuntament no pot fer-los l’acompanyament degut per preservar allò que tots considerem una mica nostre? I, si descataloguem finques tan sols pel risc d’esfondrament, no estarem obrint una perillosa via perquè qui vulgui descatalogui de facto la seva propietat?

Parlem, per exemple, de si el catàleg ha de ser una eina de difusió del Patrimoni? No valdria la pena que enlloc d’unes fotocòpies borroses del treball que va fer el primer Ajuntament democràtic, el catàleg fos editat de bell nou en format paper o en format online?

Dissabte, 9 de març, volem que tu també et retratis pel patrimoni. Passa pel carrer Sant Llorenç, davant de les cases de pescadors, d’11 a 2/4 de 2 i fotografia’t pel patrimoni. Serà una manera de posar el debat a l’agenda de la ciutat.

Badalona, març de 2013
Òmnium Cultural, La Sargantana i Associació de Veïns del Centre

(Adheriu-vos al manifest a través de facebook)