El president d’Òmnium entrega la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya i recorda que fa seixanta anys va travessar per primera vegada la frontera

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha entregat la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya, i ha reivindicat que aquest símbol d’unió entre el nord i el sud del país és també “un símbol de lluita per la llibertat” amb la llengua catalana “com a columna vertebral de la nació sencera”. “La llengua catalana ha sobreviscut èpoques extraordinàriament complicades, malgrat tots aquells que la volen petita i silenciada, i viurà, rica i plena, per la perseverança de tot un poble”, ha explicat. En aquest sentit, durant l’acte institucional i al costat del president del Parlament, Josep Rull, Antich ha afirmat que “els atacs del poder judicial i d’alguns governs hostils contra la llengua i l’escola en català no fan sinó esperonar-nos per parlar més en català, llegir més en català i ensenyar més en català”. 

Antich, que ha instat a escampar la Flama per tots els racons dels Països Catalans com un “missatge d’esperança i optimisme”, ha recordat que, enguany, fa seixanta anys que aquest foc va travessar per primera vegada la frontera “que vol separar la Catalunya del nord de la Catalunya del sud”, i ha celebrat que, de manera molt especial, el missatge de la Flama del Canigó 2026 vagi a càrrec d’un d’aquests “voluntaris intrèpids” com Ramon Torra. 

“Aquella petita flama era un acte de rebel·lia d’un poble tossut que no es volia deixar anorrear pel franquisme, ni separar per una frontera aberrant que, des del Tractat dels Pirineus, divideix Catalunya en dos”, ha denunciat el president d’Òmnium. Ara, però, la Flama s’ha convertit en una “tradició esperadíssima de reivindicació de la nació completa que agermana milers de fogueres repartides pels barris, pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans”, ha conclòs, acompanyat de membres d’Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear. 

Seixanta anys del primer pas de la Flama per la frontera

Durant l’acte institucional també s’ha realitzat la lectura del manifest, enguany escrit per Ramon Torra, una de les persones que, enguany fa seixanta anys, va acompanyar la travessa de la Flama per la frontera de la Catalunya Nord cap al Principat. “L’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils, que vaig tenir l’honor de viure en primera persona”, ha explicat Torra, que ha celebrat que, amb els anys, aquesta “s’hagi expandit gràcies a l’esforç de moltes entitats, els equips de foc i les persones” que n’han mantingut viu el sentit i la continuïtat. Aquest any, Torra ha volgut recordar “figures cabdals” de la història de Catalunya com Antoni Gaudí i Joan Alcover, en el centenari de la seva mort, així com Pau Casals, en els cent cinquanta anys del seu naixement. Juntament amb “l’esperit del Canigó i de mossèn Cinto Verdaguer”, ha encoratjat a transmetre “amb fermesa” aquest “llegat” als joves: “Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals com a poble”. 

També el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha destacat la importància de la Flama del Canigó perquè és un símbol que defineix i cohesiona: “És en aquesta data quan reafirmem amb especial intensitat la unitat de la llengua i el pòsit cultural històric que ens uneix més enllà de divisions o fronteres administratives”. Rull ha encoratjat a dir les coses “pel seu nom, simplement, Catalunya” i, d’aquesta manera, “superar aquests murs, aquestes barreres i aquestes fronteres que han pretès imposar i que han volgut dividir allò que som”. Per acabar, el president del Parlament ha agraït la tasca d’una “societat civil lluminosa, expansiva i capaç de latir com lateix la nació”. 

Acte seguit, s’ha procedit a la tradicional encesa de quinqués amb la Flama, davant de la porta de la institució, amb una ballada de gegants i bastoners de Corbera de Llobregat.

La Flama arriba a més de 300 punts

La Flama del Canigó, que encén les fogueres de la revetlla de Sant Joan i que, arriba al Parlament des del 1980 -any que es va restablir la institució-, també ha arribat a més de 300 punts dels Països Catalans. Prèviament, durant la nit del 22 al 23 de juny, la Flama ha estat regenerada al cim del Canigó i des de la matinada d’avui, centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.