L’Escola de Formació Guillem Agulló d’Òmnium Cultural ha presentat l’informe ‘Cultura en disputa’ que, entre d’altres, apunta que el 75% dels joves llegeixen més d’un cop a la setmana

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reclamat “tornar a agitar culturalment el país”. Durant la presentació de l’informe Cultura en disputa: enquesta sobre els usos culturals de la joventut dels Països Catalans, Antich afirmat que “és urgent tornar a emplaçar el sector cultural, públic i privat, i totes les institucions per donar resposta a un clam que és nítid i clar: els joves volen més cultura, la volen en català la volen arreu del territori i necessiten poder-hi accedir sense barreres econòmiques”. En aquest sentit, el president d’Òmnium ha instat a “continuar treballant incansablement” per respondre a aquestes necessitats. 

L’informe, promogut per l’Escola de Formació Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, l’han dut a terme les investigadores Sara Gil i Marta Meneu i s’ha realitzat a partir d’entrevistes a un total de 1.500 persones d’entre 18 i 34 anys d’arreu dels Països Catalans. Cultura en disputa reforça, en termes generals, que la cultura és una peça clau en el procés de construcció nacional, arrelament de la ciutadania i cohesió social al país, especialment en situacions de desafecció política i d’auge dels discursos reaccionaris. Així ho ha remarcat, també, la membre de la comissió de Recerca de l’Escola i de la Junta d’Òmnium Cultural, Mariona Lladonosa, que ha afirmat que “la cultura enforteix el sentiment de pertinença i, tant l’oci com el gaudi en la cultura són grans portes per incorporar-se a la vida comuna en català”. Lladonosa ha assegurat que “combatre l’extrema dreta no es fa sense una proposta que construeixi, que sigui porta d’entrada a gaudir i a imaginar col·lectivament i en català”.

Desestigmatització de la joventut i reclam de més cultura en català

Una de les conclusions que es desprèn de l’informe és la desestigmatització de certa visió que els joves d’ara són una generació desconnectada i alineada en el món digital. L’informe evidencia un potencial interès per la cultura com a espai d’entreteniment (un 89% dels enquestats), d’informació (un 81,9%) i d’educació (un 74%). En aquest punt, l’estudi posa en relleu que la gran majoria de joves llegeix amb freqüència, i que un 75% ho fa més d’un cop a la setmana, per sobre del consum de pòdcasts o videojocs. “Davant de relats alarmistes, ara sabem que sí, la joventut llegeix”, ha assegurat Sara Gil, una de les investigadores.

A més, segons l’informe, els joves reclamen més cultura en català. Especialment en dos àmbits: en el dels videojocs (on un 56,2% dels enquestats creuen que manca espai per a la llengua catalana) i en el del cinema (un 52,13%). Per tant, es desprèn un desig generalitzat de més suport públic per a la cultura en català. També hi ha un clam per la descentralització de la cultura (només el 53% dels joves de zones rurals es declaren satisfets amb la seva vida cultural davant d’un 62,6% dels joves de zones urbanes) i per l’eliminació de barreres econòmiques (un 64% diuen que no consumeixen o participen en cultura perquè és massa car). 

Les xarxes, espai en disputa

Un dels principals espais de consum de cultura per als joves són les xarxes socials, segons l’informe. Ara bé, destaca el fet que les xarxes amb una presència més marcada pels nois i on l’extrema dreta té més força, X i Telegram, són residuals (només un 25% dels joves les consumeixen). En canvi, la plataforma preferida de la joventut és YouTube. “Veiem com els nois consumeixen més contingut relacionat amb esport, política i discurs a través d’X o Telegram mentre que les noies estan dirigides cap a formats molt més estètics i relacionats amb la moda, la bellesa o l’estil de vida de TikTok o Instagram”, ha apuntat la investigadora Marta Meneu.