El president d’Òmnium afirma que l’entitat aposta “decididament per la democràcia, el pluralisme polític i pel reconeixement de la diversitat” davant d’aquells que ens volen dividits

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que Catalunya és “un país que no es rendeix”. I “en temps de naufragi”, ha dit, toca que la societat civil torni a ser “port”. “Un port des d’on treballar pel futur de la nació, per la llibertat del país i per la plena restitució dels drets nacionals i socials de Catalunya i els Països Catalans”, ha afegit. En aquest sentit, el president d’Òmnium ha assegurat que l’entitat “aposta decididament per la democràcia a l’hora d’abordar la resolució dels conflictes, pel reconeixement del pluralisme polític del moviment catalanista, sobiranista i independentista, i per la diversitat”.

Antich ha comparegut dalt de l’escenari situat sota l’Arc de Triomf de Barcelona, acompanyat de la Junta Directiva nacional, en un acte reduït a causa de la pluja. Malgrat això, Antich ha volgut remarcar que “som un poble tossut i perseverant i per això encara som aquí”. Antich, doncs, ha tornat a reclamar “plenitud de la sobirania política com un estat d’Europa”, admetent que, per arribar a aquest objectiu “s’ha de recuperar l’hegemonia política i treballar per reconstruir l’hegemonia social”. “No hi ha alternativa, o construir majories democràtiques al voltant dels grans consensos o minoritzar-nos”, ha esgrimit. 

El president ha destacat la necessitat de  “continuar posant totes les forces a vertebrar la societat civil al voltant d’aquests grans consensos”, i de forma molt directa s’ha referit a la necessitat d’adreçar-se “a la Catalunya dels 8 milions”. Ha remarcat que Catalunya és un país “sociològicament divers”, i això “no és una anomalia perquè, a Catalunya, la immigració és un fenomen estructural des de fa més d’un segle, i orgullosos que n’estem”. En aquest sentit, Antich ha defensat “una Catalunya inclusiva, oberta, socialment cohesionada, integradora del país que tenim, amb independència dels orígens de cadascú per avançar en la construcció del país que volem”. 

I per això, és important treballar per la construcció nacional, el que vol dir “fomentar la cohesió social, per incrementar el sentiment de pertinença, per sumar noves adhesions als valors de la catalanitat”, amb “la defensa, promoció i el foment de la llengua catalana com a principal instrument de cohesió social”, sobretot davant dels atacs constants a la llengua i a l’escola. 

Antich ha acabat demanant “no negligir la responsabilitat històrica” de defensar la civilitat davant dels “còctels explosius que amenacen amb l’erosió dels sistemes democràtics i amb la destrucció dels vincles comunitaris”. Així, s’ha referit a la “barbàrie cruel i insuportable diària de Gaza, d’Ucraïna i de molts altres llocs del planeta”. 

Compromís de l’independentisme històric i recent

Una quarantena de personalitats històriques i recents de l’independentisme han subscrit un manifest en què refermen el seu compromís “amb tota la gent que treballa per avançar cap a la plenitud nacional de Catalunya i els Països Catalans” i remarquen que “avui més que mai i de manera urgent, l’independentisme necessita tornar a dotar-se d’autoestima, valentia i orgull, i recuperar la determinació”. Entre les personalitats que signen el manifest hi ha Màrius Serra, Ada Parellada, Quico Pi de la Serra, Irene Rigau, Carme Forcadell,  Jordi Cuminal, Xavier Vendrell, Isona Passola, Jordi Sànchez, Joan-Lluís Lluís, Blanca Serra, Magda Oranich, Marcel Mauri, Jordi Arcarons, Mònica Sabata, Rita Marzoa, Marcel Vivet, August Gil Matamala o Ignasi Termes, entre altres.

El manifest recorda que “formar part de l’independentisme és formar part d’un moviment històric de profunda tradició democràtica, basat en el respecte als drets civils i polítics” i assenyala que l’independentisme continua existint “perquè les raons existeixen”. En aquest sentit, els signants del text asseguren que ara és temps de “construcció nacional i de tornar a plantar cara a la incertesa, a la por i a l’odi que s’escampa arreu, també malauradament a casa nostra” i afirmen que “el moviment independentista ha avançat quan hem estat capaços de mirar més enllà, de tornar a imaginar i construir un projecte col·lectiu amb sentit de país: un sol poble que s’enorgulleix de qui som i del que volem”. Un manifest que conclou: “Fem, des d’aquesta tribuna, una crida a la diversitat i a la riquesa del moviment independentista democràtic per tornar a treballar plegats, i que això ens faci avançar, més forts i més determinats, cap a l’alliberament nacional”.