Any Espriu: Les roses recordades
L’estrena de l’espectacle K.L. Reich: home vs camp i la inauguració de l’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci, previstes per a dijous i divendres d’aquesta setmana, respectivament, marquen un dels punts culminants del centenari
El poeta és el caminant, que emprèn un viatge en sentit espiritual. En un moment del seu camí evoca els morts i, entre ells, l’amor protector de la mare a “Les roses recordades”.
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
El caminant i el mur (1954)
“Les ombres, el riu, el somni perdut”