Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i Força al braç!

Serenor, coratge i Sempre endavant!

 

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural

Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana