Amb motiu del cinquantenari de la mort de Carles Riba, aquesta tarda s’ha recordat la seva figura a través d’un repàs de la biografia i amb la lectura de fragments de la seva poesia a la seu d’Òmnium Cultural. El catedràtic de la UAB i biògraf de Carles Riba, Jaume Medina, i el premi Carles Riba de poesia 2008, Sebastià Alzamora, han estat els encarregats de posar sobre al taula la vida i l’obra d’un dels intel•lectuals més influents de mitjan del segle XX i del període de postguerra.

En la biografia de Riba destaca l’ampli treball compromès amb la causa catalanista i republicana. Així, s’engloba des de la col•laboració amb Pompeu Fabra en la creació del Diccionari General de la Llengua Catalana, el treball en la Fundació Bernat Metge o la gran traducció d’obres d’autors com Edgar Allan Poe o Franz Kafka. En l’àmbit de la poesia va destacar especialment, sempre amb la voluntat de tractar l’amor com element poètic i jugant amb models ben diferents en el temps i l’espai, englobant des dels clàssics grecs a la poesia moderna catalana.

L’obra poètica de Riba va marcar un punt d’inflexió en la literatura catalana i per aquest motiu és encara un referent per a diverses generacions d’escriptors. Tot i això, Medina ha considerat que la importància de Riba engloba molts àmbits. Segons el seu biògraf, Riba va destacar com a personatge públic, com a escriptor i com a professor. “Era un home que estava en el món de la política, el dret, la filosofia o la filologia. Sabia parlar amb profunditat i amb encert sobre les obres dels seus contemporanis, tan nacionals com estrangers”.

L’àmplia obra que Riba va deixar va ser possible gràcies a que l’autor era “un home de fe”. Segons ha destacat el seu biògraf, Riba “va creure en el seu ofici, un treball que sempre va considerar un deure”. Per això Medina creu que “s’ha de veure la seva fe com element fonamental”