Casserres recorda Josep Duró Sabata amb una ‘Stolpersteine’ dins els nous actes de memòria al Berguedà
El municipi de Casserres ha col·locat una llamborda Stolpersteine en record de Josep Duró Sabata a la plaça Major de l’Ametlla de Casserres, on havia viscut i treballat amb la seva família abans de ser mobilitzat durant la Guerra Civil. L’acte, celebrat el passat 18 de febrer, va ser organitzat per Òmnium Berguedà i l’Ajuntament de Casserres amb la participació d’alumnes de quart d’ESO de l’Institut de Puig-reig i l’assistència de familiars, així com representants del Memorial Democràtic i del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat. La col·locació de la llamborda la va fer un besnét de l’homenatjat i es va completar amb una ofrena floral de les seves tres netes, en un dels moments més emotius de la jornada.
Els actes continuaran aquest 2026 amb noves Stolpersteine a Avià, Olvan i Berga, amb la participació d’alumnes dels instituts de Berga, Gironella i Puig-reig, que s’encarregaran de lectures, música i recitals.
AVIÀ – Plaça de l’Ateneu, dilluns 16 de març, a les 12 del migdia
OLVAN – Plaça Rodona, dimecres 18 de març, a 2/4 de 12 del matí
BERGA – Diverses places del 14 al 17 d’abril, a 2/4 de 12 del matí
Acte central a la plaça de Sant Pere, dissabte 18 d’abril, a les 5 de la tarda
Aquest homenatge s’emmarca en el projecte de col·locació de plaques Stolpersteine al Berguedà, iniciat el 2020 per Òmnium Berguedà amb els ajuntaments de la comarca per recordar tots els berguedans deportats als camps nazis. Les Stolpersteine —paraula alemanya que significa «pedres per ensopegar»— són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme.
En aquesta comarca, com a tot Catalunya, diverses persones van ser deportades als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial: algunes hi van morir i d’altres, tot i ser alliberades, no van poder tornar perquè el dictador Francisco Franco no els va restituir la nacionalitat.
El projecte es va comunicar inicialment als ajuntaments de La Pobla de Lillet, Cercs, Borredà, Avià, Casserres, Olvan i Berga, mentre que Gironella i Puig-reig ja l’havien iniciat el 2019. També s’ha treballat amb centres de secundària del Berguedà amb projectes educatius de memòria històrica. La recerca va ser realitzada pels historiadors Josep Rafart i Daniel Montañà, de la qual va sorgir el llibre Sota les botes de Hitler. Berguedans als camps de concentració nazis. L’any 2025 es van col·locar plaques a La Pobla de Lillet, Cercs i Borredà.

