‘Cal una confabulació de convençuts’. Aquesta és una de les propostes que va fer Ferran Mascarell al públic que l’escoltava el passat dijous 8 de maig durant la conferència que va servir per inaugurar el cicle de primavera d’enguany. Tot i admetre que la situació de la cultura catalana és complicada, Mascarell va afirmar que no està tan desacreditada com diuen. La cultura catalana existeix, des de 1714, per voluntat exclusiva de la gent que ha viscut i que viu a Catalunya, ja que, des de llavors, Catalunya no ha tingut un estat al darrere o, si l’ha tingut, no n’ha obtingut el suport que calia, o bé l’ha tingut en contra. Després de preguntar-se què forma part i què no de la cultura, va considerar que la cultura presenta una sèrie de dimensions diferenciades. Va reivindicar, especialment, la dimensió simbòlica, ja que ‘sense una identitat pròpia, les persones no poden construir el seu relat de vida.’ Va defensar també la necessitat d’unes polítiques públiques ambicioses. Després d’analitzar les amenaces i les oportunitats de la Catalunya actual, va concloure que ‘no avançar culturalment és no avançar socialment’.