L’últim dia de la sortida ha estat el 18 de juny i per variar, hem tornat a obrir els paraigües mentre escoltàvem les explicacions d’en Lleonard, però ni la pluja ni el fred han impedit aquestes sessions. Avui hem recorregut els magnífics edificis fets per l’exposició de 1929 de la muntanya de Montjuïc.

Antigament, Montjuïc era plena de camps de blat i figueres i hi havia un antic castell de defensa en ruïnes, al 1714 es va edificar, sobre aquestes runes, l’actual castell militar. La muntanya va quedar abandonada fins l’exposició universal de 1929. Es van construir pavellons amb la voluntat d’enderrocar-los quan finalitzés, però amb la difícil situació econòmica molts d’ells no van poder ser ni enderrocats. L’entrada de l’exposició de 1888 és L’arc del Triomf i la de 1929 són les Torres Venecianes, precioses les dues obres.

Dit això, hem passat pels edificis i jardins més emblemàtics. Com a curiositat, us expliquem que l’estadi es va construir per les Olimpíades de 1932, que no es van arribar a fer i després de la Guerra Civil va restar tancat fins que Barcelona acullí els XXV Jocs Olímpics de 1992. La seva restauració no va estar exempta de polèmica, més endavant l’Ajuntament decidí dedicar-lo a president afusellat. Actualment se’l coneix per Estadi Olimpic Lluís Companys.
Baixem fins a la font del Gat, cantem pel camí la famosa cançó de la Marieta i el soldat.

Hem tingut la sort que, justament aquest dissabte, han obert les portes del Palau de la Premsa (més de 25 anys tancades després que la Guàrdia Urbana deixés d’utilitzar-lo). I fins i tot, ens han fet una visita guiada. Aquest Palau es va construir per no ser enderrocat, és una preciositat modernista. Era la casa dels periodistes que feien les cròniques de l’exposició de 1929. A partir del 1934 va ser seu de la Guàrdia Urbana fins al final dels anys 80, quan va quedar en desús. Actualment un moviment veïnal reclama que el Palau sigui una instal·lació per al barri, hi ha recollida de signatures i venda de punts de llibre. Ens han explicat que al soterrani hi havia les cuines i la zona de revel·lat de fotografies. A la planta baixa, la redacció i despatxos, com a cosa novedosa, tenien telègraf i dos telèfons internacionals, cosa increïble i moderníssima per a l’època. Al primer pis, s’hi troba una sala d’actes preciosa, on es feien concerts i conferències. També hi havia el menjador i la biblioteca. Finalment, al tercer pis, hem comprovat com deurien ser les habitacions dels periodistes.

I hem acabat amb una sorpresa per als assistents al taller: al centre cívic El Sortidor ens esperava un aperitiu fantàstic, hem menjat, hem brindat i ens hem acomiadat amb la voluntat de retrobar-nos molt aviat. Tots els participants han rebut un diploma d’assistència com a record d’aquest taller d’història que ha estat un èxit.

Només ens queda agrair la participació de tothom, el bon rotllo mantingut sempre, que ha fet que aquesta feina hagi estat molt agradable. Potser, potser….repetirem!!!!