Continua el cicle ‘Què sabem de la immigració?’ amb una anàlisi del marc legal segons els seus efectes sobre la immigració
02/02/2007″L’aventura de crear històries” és un concurs dirigit als alumnes de tercer, quart d’ESO i Batxillerat.
Durant la sessió d’aquesta setmana es van analitzar les restriccions de la Llei d’estrangeria i els efectes pràctics que aquesta té sobre la vida quotidiana dels immigrants. Albert Parés, advocat; Eva Querol, professora de Dret a la UB; i Mawa N’Diaye, representant de la Federació de Col·lectius d’Immigrants de Catalunya (FCIC) van mostrar diversos punts de vista sobre aquesta situació.
En primer lloc, Eva Querol va comentar que el procés de normalització d’immigrants que es va dur a terme l’any 2005 pretenia partir de zero per poder aplicar bé la Llei d’estrangeria. Tot i així, la mesura no va regularitzar la situació, ja que moltes persones es van quedar fora del procés i actualment la Llei és massa restrictiva. Actualment, les vies per normalitzar la situació d’un immigrant són demostrar l’arrelament social i l’arrelament laboral o bé adduir raons humanitàries. La legislació espanyola sobre immigració es basa en l’europea, molt restrictiva i amb l’objectiu de protegir el mercat del treball.
El discurs d’Albert Parés es va centrar en la desprotecció legislativa dels menors immigrats a l’Estat espanyol. Segons l’advocat, els centres de menors on els internen tenen condicions infrahumanes i amb la normativa actual no es du a terme cap tasca formativa amb aquests menors.
Finalment, Mawa N’Diaye va expressar la seva opinió, tant des de la perspectiva de la Federació de Col·lectius d’Immigrants de Catalunya (FCIC) a la qual representa com des del punt de vista d’una persona immigrada. Segons va dir, les entitats d’immigrants no estan d’acord amb la Llei d’estrangeria, massa restrictiva i basada en la repressió policial. També va comentar que és una incongruència que sense els papers en regla no puguin associar-se a cap entitat i que, en canvi, un dels requisits per regularitzar els papers és presentar un informe d’alguna entitat o institució a la qual pertanyin per demostrar el seu arrelament social. Mawa N’Diaye va reivindicar que per tal de poder complir els deures de la ciutadania, una persona hauria de comptar també amb els drets.