“Cosir i recosir”: carta de Cuixart a Jordi Basté
Soto del Real 20 de febrer de 2018
[…] “Tinc una obsessió: ens hem explicat poc i malament i no és retret a ningú, però no podem renunciar a seguir sent societat civil, i -jo que soc poc de banderes- no podem renunciar ni a la senyera, ni al catalanisme, ni a l’1-O, ni a la convicció que només hi arribarem si hi anem junts”
“Valtonyc, en Sierra a Arco -per cert jo el vaig veure al Konvent a Berga, és un paio molt potent-, o en Hasel, o la darrera cacicada del Fariña dona la raó: han rebregat tant la independència judicial que això no ha fet més que començar”.
“Sobre els posicionaments contraris a la presó preventiva o altres silencis, m’he proposat no fer retrets i, en canvi, fer d’altaveu de les persones que amb més o menys contundència s’hi manifesten en contra. Fins i tot, quan ho fan en Garzón (no puc oblidar el 92) o en Felipe González (ídem amb els GAL i tanta corrupció), però és l’hora de la democràcia i això vol dir maduresa i preservar el bé més preuat”
“Pocs retrets i més empatia. Ni demanar renúncies a ningú ni acceptar més xantatges barroers”
“Tornarem a votar, però ens cal cosir i recosir i enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva i explicar-nos tant com escoltar, sobretot escoltar”
Amb estima i tendresa,
Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural