Crònica de 8a. sessió d’Aula del Taller d’història i cultura catalanes a la Bordeta

Actualitat

La sessió va tenir lloc el dimecres 10 de maig.

Ja estem a la recta final de la segona edició del taller d’història. el dia 10 de maig vàrem assistir al taller 35 persones.

S’inicia la classe explicant els orígens del catalanisme polític. La revolució no la fan les classes obreres, sinó la classe mitjana, veient que havia molta industrialització però amb poques infraestructures, per això sorgeix la unió  Catalanista que convoca una assemblea per a debatre sobre els fonaments polítics del principat, a Manresa en 1892. I gràcies a aquesta assemblea és dicten les Bases de Manresa, que donen peu a la creació de la Mancomunitat
de Catalunya Es va poder dur a terme, amb els diners de les diputacions ja que des del govern central no ho feien, una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, escoles i hospitals i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria (formació d’escoles d’oficis).

Després passem a escoltar la història de la setmana tràgica a Barcelona al 1909. Les classes poderoses oprimeixen a les classes obreres, la situació en que es trobaven els treballadors era terrible. La revolta va ser un esclat caòtic i desorganitzat que aviat va escapar del control del comitè de vaga. L’arribada massiva de treballadors a Barcelona i el clima anticlerical sempre latent entre la classe obrera molt influïda pel pensament anarquista, són algunes de
les causes que poden explicar perquè els revolucionaris no van assaltar fàbriques ni bancs, sinó que es van abocar a la destrucció i saqueig d’edificis religiosos. Barcelona en flames, es van cremar fàbriques, esglésies. La violència de la setmana del 26 de juliol de 1909, es va anar desinflant poc a poc, i el dia 2 d’agost ja es tornava a la feina. Llavors va haver una dura repressió governamental que va tancar centres obrers, ateneus i escoles laiques. centenars de persones empresonades i d’altres enviades a l’exili, i sentències de mort. Joan Maragall, contràriament a la major part dels homes de lletres, va analitzar els fets amb paraules de conciliació i d’autocrítica cap a ales classes dirigents que considerava en part responsables d’aquests fets. Va publicar aquest article anomenat “La ciutat del perdó” al diari “ La veu de Catalunya”, d’entrada no el van deixar publicar ja que aquest diari era de dretes. Aquest article l’hem llegit en veu alta a la classe.

A continuació hem passat a parlar del modernisme català, moviment policultural que anhelava transformar la societat catalana, final segle XIX i principi del segle XX. Destaca sobre tot la arquitectura, literatura i música. Coneguda fóra de Catalunya com l’art Nouveau. Algunes obres del modernisme català han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la humanitat.

Finalment en Lleonard ens ha posat deures: hem de llegir aquest estiu “L’auca del senyor Esteve ” de Santiago Rossinyol, ens l’ha recomanat molt efusivament. A la sortida del taller tothom ha comentat que aquesta classe ha estat magistral !!!