Les dones protagonistes de la Història

Aquest dijous 19 de febrer, a la Llibreria Alibri, hem pogut assistir a la Conversa amb la Tània Juste, en la qual s’ha parlat de la trajectòria professional de l’escriptora de Les noies de Sants, la seva darrera obra publicada.

L’autora reconeix que s’ha fabricat el seu ofici a mida, doncs ha pogut ajuntar la investigació històrica i l’escriptura. En el procés d’escriure una novel·la comenta ”Sóc de foc lent , escric i reescric…haig de trobar l’essència.”

Historiadora de formació, diu que als arxius troba les fonts primàries per als seus llibres, als quals dedica una mitjana de dos anys per escriure’ls i reescriure’ls, perquè vol lliurar el manuscrit impol·lut. A més dels arxius on documentar-se, la Tània compta també amb els “seus còmplices”:família, amics, oficis, especialistes, tesis doctorals, .. que li agrada anomenar al final del llibre.“Són molt importants per a mi perquè les seves històries m’ajuden a construir la meva història.”, comenta.

Les noies de Sants és un llibre basat en la seva pròpia família, de fet una de les cinc germanes protagonistes era la seva àvia. És a les úniques que els ha conservat el nom dins la novel·la, on també hi ha tota una colla de personatges secundaris més o menys reals. 

La Tània és la primera generació de la seva família que no viu a Sants i per escriure aquest llibre ha comptat amb la col·laboració, a més de la seva família,  d’historiadors locals que tot passejant pel barri, li han explicat moltes històries que ha pogut incorporar a la novel·la. “Han passat moltes coses a les nostres ciutats, pobles, barris i es mereixen una història”, comenta.

Pel que fa al funcionament de l’Espanya Industrial, s’ha documentat als arxius del Districte i també,  gràcies a la tasca tant important de memòria històrica que ha fet la Lleialtat Santsenca,  escoltant les persones que havien treballat a l’Espanya Industrial o a d’altres empreses del barri que han estat enregistrades per conservar el seu testimoni i, a través de les quals ha pogut determinar, per exemple, la distribució de tasques dins les fàbriques per raó del sexe: els homes bàsicament es dedicaven “al ram de l’aigua”, que volia dir als acabats de les peces de roba fora de les naus on havia els telers i, les filadores i teixidores, on treballaven les dones vigilades i controlades pels caps, que majoritàriament eren homes. A preguntes dels assistents, la Tània reconeix que no coneix el lligam que hi ha entre aquesta especificitat laboral i l’adjudicació “al ram de l’aigua” com s’anomenava anys abans als homes homosexuals.

Tània Juste deixa ben clar que no ha volgut fer una biografia familiar amb Les noies de Sants, sinó que ha fet una novel·la on a les protagonistes els passen coses com els passaven a altres dones en una època convulsa, amb Dictadura, República i Guerra entremig, i en un barri que s’estava construint. Així mateix, parlem dels personatges masculins, com l’oncle Miguel, que els lectors troben entranyable, o el sindicalista, en Martí, molt coherent amb les seves idees polítiques que li passen factura.

Ha volgut també destacar el paper de les entitats socials, com l’Orfeó de Sants i tantes altres, que van facilitar l’accés a la cultura de les classes populars.

La Tània ens explica la importància que té per a un autor rebre un Premi literari: “A més del gran honor que representa quan mires la llista dels que t’han precedit, et dóna molta projecció i fa que els teus llibres arribin a més gent”.

Temps de família, va ser Premi Nèstor Lujan el 2015, tracta d’una nissaga del Penedès. En aquest llibre l’autora estableix una similitud entre els cicles de la vida i el de la vinya. 

Amb Amor a l’art, Tània Juste va guanyar el Premi Prudenci Bertrana el 2021. El considera un relat molt personal perquè està inspirat en la seva experiència personal quan, al finalitzar els estudis d’història de l’art, descobreix que, a la seva llista d’obres pictòriques preferides, no hi apareixia ni una sola dona. La protagonista de l’obra, que situa als anys 70 del segle passat, descobreix casualment el quadre d’una pintora desconeguda en el buidatge d’un pis per part del seu avi antiquari. Això ens porta a parlar un altre cop de Les noies de Sants i la visió femenina de la guerra, de la qual no se’n parla gairebé mai.

Pregunta obligada al final: hi haurà aviat un nou llibre? La Tània ens ho confirma, sense desvetllar-nos el contingut, diu que es troba en “fase rabiosa”, és a dir, ja s’ha documentat i ara està intensament centrada en escriure.