El cap de setmana passat vam anar amb el Quedem? a descobrir la ciutat de Solsona juntament amb gent del Solsonès: parelles lingüístiques i gent que està aprenent català. Per a mi va ser tota una experiència perquè normalment participo amb el Quedem? de Barcelona, i algun cop també amb el de Badalona, i m’agrada veure com cada grup és diferent i funciona adaptat a la seva realitat única. Vam trobar-nos de bon matí i vam prendre un autocar que ens va dur a Solsona, on ja ens esperaven.

En primer lloc vam explicar als solsonins què és Òmnium Cultural, per si algú no ho sabia, i també què fem al Quedem?, ja que estan pensant a començar un grup allà. Vam tenir dos guies d’excepció: un noi jove amb molta informació sobre història i folklore i un arquitecte. Ens van explicar la història de la ciutat (perquè és una ciutat, encara que no ho sembli!), vam visitar la catedral i el claustre i vam veure la marededéu, que després de la Guerra del Francès va estar amagada al pou del claustre fins que va ser descoberta per casualitat per uns nens que jugaven a pilota. Des d’aleshores presideix la catedral, en una de les naus laterals, que és la preferida pels solsonins respecte de la nau central. Ens vam passejar pels carrers i vam descobrir racons idíl·lics, com la plaça de Sant Joan. També ens van explicar que tenen uns carnavals molt especials, on es riuen d’ells mateixos, que és la manera de mantenir-se sa. Una de les tradicions és hissar un ruc de mentida fins a dalt del campanar i després deixar-lo caure. Diuen que fa molt de temps això va passar amb un ruc de carn i ossos que van hissar perquè es mengés les herbes que creixien a la teulada. Aquell ruc no va sobreviure. Per això ho reviuen cada any amb un ruc de mentida.

Vam acabar la visita veient els gegants i el bestiari de la ciutat. A Solsona tenen els gegants de tot l’any, seriosos i assenyats, i els gegants de carnaval, que són els gegants bojos. També tenen un drac de diversos segles d’antiguitat i una àliga. Va ser tot tan interessant que ens va costar acabar la visita. La tertúlia se’ns va fer curta, asseguts com estàvem en una terrassa al solet, però als del Bages ens esperava l’autocar per tornar a Manresa. Ens vam quedar amb ganes de tornar a Solsona, a tastar la coca de croissant (no em digueu que no sona deliciós!), i si pot ser, per carnaval!

 

Laia Soler (monitora)