“Un llibre de supervivència”

Josep Playà Montaner

Eva Piquer i la seva novel·la Aterratge van protagonitzar la darrera sessió del Club de Lectura d’Òmnium Eixample. L’autora ho va deixar clar des del començament. “Volia fer un llibre de supervivència, parlar de la vida i no de la mort, tot i que el dol i la pèrdua hi són al rerefons.”

El llibre ens porta per tres itineraris que es van entrecreuant.

El primer explica una catàstrofe aèria sense víctimes mortals que hi va haver a Islàndia el 1973. El pilot, Gregory Fletcher, a través de la relació epistolar amb la narradora de la novel•la, explica en primera persona l’aterratge d’emergència que es va veure obligat a fer a causa d’una tempesta 

El segon itinerari és el del viatge de la narradora a Islàndia el 2019 per veure les restes de l’avió abandonades. La van acompanyar un fotògraf i una parella.

Finalment, el tercer itinerari és el relat del dolor de la narradora i de la seva lluita de supervivència a través d’explicacions parcials que permeten fer-se una idea del trànsit de la protagonista per Tot Alló, com ella ho bateja. A diferència de la catàstrofe física de l’avió, es tracta d’una catàstrofe emocional. “En el meu cap ho tenia molt clar, però no puc expressar-ho clarament. És un infern…”

I parlant de catàstrofes, l’Eva Piquer explica perquè recull les paraules d’una nena supervivent de l’enfonsament del Titànic quan havia de parlar ne: “A vegades em miren com si fos el Titànic.” Una víctima d’una catàstrofe alinea el seu discurs amb el d’una altra víctima. “Sóc poc de metàfores, però per escriure el llibre em calien, com és el cas del títol, Aterratge.”

I dirigint-se als oïdors de la sala en una mena de mode de disculpa: “Potser no és el llibre més divertit que podeu llegir, però tampoc volia que us enfonséssiu al pou.” D’aquí el concepte de la supervivència. I per això insisteix que el tema del llibre no és la desgràcia en si, sinó com sobreviure. “Vol ser una història de com ho fem per sobreviure a les catàstrofes. Una història d’un aterratge literal i la d’un aterratge emocional. De la construcció després de la destrucció, del renaixement després de la catàstrofe”, insisteix l’Eva.

I, incidint en aquesta idea, l’autora explica  que “el Gregory [el pilot] em va anar molt bé pel llibre. En una situació límit només t’has de preocupar de volar, em va dir, i va ser una frase que lligava molt bé amb la història.”

Al final de la seva intervenció, l’Eva Piquer deixa anar una recomanació:  “Costa una mica entrar en el llibre, però hi entres a poc a poc, amb paciència, i ja està. És una novel·la fragmentària que s’acosta molt al que jo pretenia fer. De fet és el millor llibre que he sabut escriure. M’agrada molt i això no és freqüent.”

I la sessió va acabar amb un cant de l’autora a favor de la IA, com a exemple dels avenços necessaris en la modernitat, i de la Cultura amb majúscula.