El president d’Òmnium Cultural anuncia que s’ha entrat a registre una petició perquè s’expulsi el sindicat policial de la macrocausa de l’1-O a Barcelona 

Barcelona, 1 d’octubre de 2021 – El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha fet una crida aquest divendres a recuperar l’esperit de l’1 d’octubre: “Només ho tornarem a fer si recuperem l’actitud que va fer possible l’1-O: ambició, generositat i determinació”. Ho ha dit en un acte unitari de partits, entitats i sindicats davant de l’Escola Ramon Llull de Barcelona, un dels punts de votació de la ciutat on l’Estat espanyol més va reprimir la ciutadania durant l’1-O. Acompanyat per entitats de la societat civil, partits polítics i sindicats, Cuixart ha deixat clar que la ciutadania no permetrà “que es malmeti el llegat de l’1-O”, per això ha demanat “preservar aquest dia de dinàmiques partidistes, ja que això va ser una conquesta col·lectiva” que, segons ha dit, “ens interpel·la a tots”. “Per això, des del carrer, mobilitzats i determinats, quan calgui pressionant les institucions, ens reafirmem en la voluntat que es posi damunt la taula una proposta unitària”, ha declarat. 

“Som aquí, davant de l’Escola Ramon Llull, una de les moltíssimes escoles que va patir la violència de l’Estat ara fa quatre anys quan la ciutadania exercia pacíficament el seu dret a manifestació, reunió i també el dret a l’autodeterminació”, ha afirmat. I per això, ha continuat, cal seguir valoritzant l’1-O com un “patrimoni col·lectiu de valor incalculable” que va demostrar que “la suma entre ciutadania i institucions és sovint el que permet desafiar l’Estat des de la lluita no violenta i la desobediència civil”. Cuixart, però, ha recordat que aquell dia l’Estat també va demostrar que “deixava d’ensenyar les urpes per passar a usar mètodes més expeditius com són la violència contra ciutadans indefensos”, sense que encara avui hagi demanat perdó o hagi iniciat una investigació sobre aquesta violència, tal i com li recorden les principals instàncies internacionals en defensa de drets humans. Per això, ha dit, avui Òmnium pot anunciar que, per aquest camí de depurar responsabilitats, ha entrat a registre una petició davant del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona perquè “s’aparti el sindicat policial que està acusant els ciutadans en la macrocausa de l’1-O”. “Ens sembla immoral i repudiable que, quan tot Europa i les principals ONG demanen que l’Estat espanyol investigui la violència de l’1-O, el que es permeti és que se segueixi acusant la ciutadania i canviar els rols i convertir les víctimes en botxins”, ha denunciat. 

Cuixart ha deixat clar que, davant d’aquest punt de no retorn que va suposar l’1-O, s’ha pogut demostrar que “l’Estat espanyol no ens podrà aturar, ni amb amenaces ni amb presó o exili”. “El nostre únic límit és la violència i l’Estat espanyol a dia d’avui no pot dir el mateix”, ha sentenciat, i ha recordat que, per això, Òmnium “persistirà en la lluita per l’amnistia i la resolució del conflicte polític”. 

Commemoració transversal de l’1-O

La fotografia transversal per commemorar l’1-O ha comptat amb la participació de diferents entitats de la societat civil, partits polítics, sindicats i institucions. Entre aquestes, a banda de Jordi Cuixart com a president d’Òmnium Cultural, hi han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; l’expresident de la Generalitat Artur Mas; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el president de l’AMI, Jordi Gaseni; Oriol Junqueras (ERC); Jordi Sànchez (Junts); Gerardo Pisarello (Comuns); Eulàlia Reguant (CUP); Dolors Sabater (Guanyem); Genís Boadella (PDecat); Carles Sala (Demòcrates), però també Pere Albó, de MES; Carlos de Pablo, de la UGT de Catalunya; Iolanda Segura, de la USTEC; Sergi Perelló, de la Intersindical – CSC; David Caño, de la IAC; Jaume Pedrós, de la Unió de Pagesos; Agustí Alcoberro, de la Fundació Congrés Cultura Catalana; Anaïs Franquesa, d’Irídia; David Minoves, de CIEMEN; Mònica Roca, de la Cambra de Comerç Barcelona; Isona Passola, de l’Ateneu Barcelonès; Neus Mestres, de la Plataforma per la Llengua; Eduard Vallory, de CATESCO; David Fernàndez, de Coop57; Úrsula Garrigo, del Sindicat de Llogateres; David Mas Ponce, de la CNJC; Laia Serra, advocada Associació Catalana dels Drets Humans; Magda Oranich, advocada; Albert Carreras,  Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona; Koki Gassiot, Plataforma 3 octubre contra la repressió i per les llibertats; Enric Canet, Plataforma 3 octubre contra la repressió i per les llibertats; i represaliats com Marcel Vivet, Roger Español, Jordi Pessarrodona, Joan Mangues i Enric Pàmies.