Biel Ferrer, president d’Òmnium Baix Camp

Dilluns, el Ramon era a la plaça del Mercadal a la concentració que Òmnium Baix Camp i la Plataforma Somescola.cat vam convocar a favor de la immersió lingüística a les escoles i als instituts de Catalunya. Gràcies, Ramon, per ser-hi dilluns i per ser-hi tantes vegades a la teva vida, tu que vas ser un dels pioners, amb el Robert Miralles i d’altres patriotes, a ensenyar, en els temps estranys i difícils del franquisme, la llengua d’aquesta terra a les persones que no n’havien pogut aprendre a l’escola.

Dimecres, el vaig anar a veure a casa seva per demanar-li que, si us plau, fes una llista d’aquestes persones que havien fet l’heroica tasca d’ensenyar el català aleshores. Els volíem fer un homenatge. I ell -i també el Robert Miralles, feliçment encara entre nosaltres- era bon sabedor de qui hauríem de convidar-hi. També li vaig demanar si s’avindria a fer, a la nova seu d’Òmnium Baix Camp, tres lliçons magistrals a l’entorn de tres topònims que ell volgués triar amb absoluta llibertat perquè el volíem tornar a sentir parlant-ne com quan, del 7 al 21 de març de 1989, al Centre de Lectura, va fer el curs sobre inventaris de noms de lloc del qual encara conservem els apunts i que va donar lloc al llibre Sobre inventaris de noms de lloc. Introducció metodològica. S’hi va mostrar il·lusionat, esperançat de poder fer ambdues coses.

Vam encaixar les mans a la porta de casa seva, al barri Fortuny, i si mai hi havia hagut cap diferència en el passat va esfumar-se, va convertir-se en l’excepció que confirmava la regla d’or de la complicitat i de la convicció compartida en la lluita per la llengua, la cultura i el país, els Països Catalans. Obrint pas, amb tot el que ens deixares, amb tot el que defensares, seguirem.