La Direcció General per a la Immigració depenent del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va organitzar el dijous de la setmana passada la jornada ‘La gestió dels rumors vinculats a la immigració’, en el marc de la qual va assenyalar el projecte Tots som de casa d’Òmnium Cultural-Anoia com una bona pràctica en aquest àmbit, al costat d’altres projectes de SOS Racisme, la Plataforma Badalona Som Totes i Tots i l’Àmbit Maria Corral–Institut Diversitas. 

Òmnium Cultural-Anoia va posar en marxa a mitjan maig la campanya en qüestió amb l’objectiu de fomentar la cohesió social entre els ciutadans que conviuen a la Conca d’Òdena, editant una guia útil per parlar d’immigració sense generalitzar ni escampar rumors que es va distribuir a les llars d’Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.

Ara, aquesta experiència ha estat reconeguda públicament per l’organisme encarregat de proposar al Govern directrius polítiques en matèria d’immigració, generant un notable interès al propi director general per a la Immigració, Xavier Bosch.

En la campanya, s’hi van implicar directament diferents agents de la societat civil d’Igualada i la Conca, que rebatien cadascun dels tòpics més estesos, des del president de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), Ramon Felip, al mossèn de Santa Margarida de Montbui, Josep Maria Pujol, passant per la directora de l’escola García Lorca, Montserrat Oliva; el professor d’Economia a l’Institut Químic de Sarrià (IQS) Antoni Olivé; la responsable de la Unitat d’Atenció al Ciutadà del Conscorci Sanitari de l’Anoia, Montserrat Vidal; el secretari general de CCOO-Anoia, Severiano Duran; el secretari general d’UGT Anoia-Pendès-Garraf, Francesc Rica, i la directora de la Fundació Sociocultural Atlas, Sílvia Romeu.

Rumor i estigmatització
El director del Centre UNESCO de Catalunya, Miquel Àngel Essomba, va ser l’encarregat d’oferir la conferència inaugural de la jornada, en què va descriure el rumor vinculat a la immigració (‘s’enduen totes les ajudes socials’, ‘baixen el nivell de les escoles’, ‘no paguen impostos’…) com una eina concebuda per a estigmatitzar l’altre basant-se en indefinicions (‘m’han dit que…’) i exageracions (‘va robar-li 10.000 euros de la cartera!’) per tal d’aconseguir una reafirmació del propi grup al qual es pertany.

Però tenint en compte la realitat que actualment hi ha al país, Essomba va fer un clam perquè la societat passi de negar la diversitat a acceptar-la i veure-la com una oportunitat d’enriquiment cultural, econòmic i social, un cop s’hagin superat els entrebancs que genera tota primera onada immigratòria.