El vicepresident Mauri de los Rios diu durant l’entrega del 50è Premi d’Honor que “només ens val un ‘nosaltres’ si aquest hi inclou tothom”

Actualitat

Jordi Cuixart: “Òmnium va néixer per salvar els mots. Ara tenim el repte de salvar els drets humans”

Barcelona, 4 de juny de 2018 – El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha posicionat l’entitat com a garant dels drets i llibertats en risc a l’Estat espanyol fruit de l’onada repressiva. “Òmnium va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, tenim el repte de salvar els drets humans”, ha assegurat Cuixart en una carta que ha obert l’acte d’entrega del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Quim Monzó. És el primer cop a la història que el president d’Òmnium no pot fer entrega del guardó del Premi d’Honor perquè està empresonat sense judici a la presó de Soto del Real. Les paraules de Jordi Cuixart però han obert l’acte del Palau de la Música a través d’una carta escrita des de la cel·la 210 de la presó de Soto del Real amb veu en off de l’actor Lluís Marco, i ha desitjat que la injustícia que estan patint els presos polítics i exiliats “contribueixi a enfortir els drets humans i la llibertat d’expressió arreu del món”. “Que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu”, ha sentenciat Cuixart.

Al seu torn, el vicepresident Marcel Mauri de los Ríos, ha reivindicat la diversitat i pluralitat de la societat catalana i ha assegurat que qualsevol projecte de futur per al país haurà d’incloure tothom. “Només ens val un ‘nosaltres’si aquest hi inclou tothom”, ha deixat clar el vicepresident, un ‘nosaltres’ que “és el fruit d’una cultura mestissa”. Mauri de los Rios ha tornat a reivindicar la cultura com la millor eina “per projectar-nos contra aquells que ens voldrien residuals, tancats i reaccionaris” i ha acusat l’Estat espanyol de tenir com a “únic projecte per a Catalunya la fractura social i civil”. “Ara, que ens empresonen les idees, clamem amb més força que mai que no cedirem al xantatge venjatiu dels qui ens volen dividits”, ha dit Mauri, i ha fet una crida a seguir avançant amb “els grans consensos” i fer bandera que “el fet migratori és l’ADN de la nostra identitat”

Quim Monzó clama contra la repressió: el bibliobús i l’exili

Les paraules d’agraïment de Quim Monzó han clos l’acte farcides de referències a la seva trajectòria i també a la situació actual de repressió que viu el país. Monzó ha volgut fer memòria per recordar el bibliobús que, antigament, cada mes feia parada prop del domicili d’infantesa de l’escriptor, “la meva font bàsica de subministrament de llibres”. El guardonat amb el 50è Premi d’Honor ha glosat la història d’aquest servei de biblioteca mòbil nascut amb la Mancomunitat i ha recordat que l’últim viatge que va fer va ser el 23 de gener de 1939, quan les tropes de Franco estaven a punt d’entrar a Barcelona. “Dins el bibliobús hi anaven Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, cap a l’exili”, ha recordat Monzó: “que, per comptes de proveir de llibres els ciutadans, un bibliobús s’hagués de fer servir per portar escriptors a l’exili és un retrat nítid del que hem viscut al llarg de la història, i del que vivim encara ara”. “Em pregunto si haurem de tornar a fer servir aviat un bibliobús perquè les persones -siguin o no escriptors-, puguin escapar de la injustícia, de l’opressió, de la tirania”, ha sentenciat el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

L’escriptor barceloní Quim Monzó ha rebut el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. Traduït a més de 14 llengües i amb el seu estil directe i irònic, és una cara molt coneguda per a tots els públics gràcies a les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació.

Un acte creat especialment per a l’ocasió per a un escriptor polifacètic

Com cada any, l’acte de lliurament del guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un acte creat expressament per a l’ocasió. Enguany, Quim Monzó, escriptor polifacètic, multidisciplinar i molt versàtil, obre un ampli ventall de possibilitats a l’hora de dissenyar l’espectacle. L’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música ha fet un recorregut per les diferents cares que el narrador i columnista Quim Monzó ha desenvolupat al llarg de la seva carrera professional, i que ens mostren la riquesa i versatilitat d’un dels autors més internacionals de la literatura catalana. Tal com reflecteix el cartell, ple de mirades diverses, l’acte ha comptat amb pinzellades literàries, musicals, del cinema i la televisió, cròniques de la quotidianitat. El fil conductor ha descansat a l’espai públic d’una barra de bar. La presentació ha anat a càrrec del periodista Òscar Dalmau i ha comptat amb la col·laboració damunt l’escenari de Manel Ollé, Mònica Terribas i Jordi Basté. La nota musical l’ha posat Albert Pla amb el seu conegut tema Juerga Catalana.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes s’entrega cada any per Òmnium Cultural des del 1969 i està dotat amb 20.000 euros. S’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. L’any passat la guardonada va ser l’escriptora d’Alcoi, Isabel-Clara Simó.

Discursos

Llegeix la carta de Jordi Cuixart des de la presó, el discurs de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, i les paraules d’agraïment de Quim Monzó, 50è Premi d’Honor.