Els Premis d’Honor de les Lletres Catalanes donen suport a Òmnium en el seu posicionament sobre la Fira de Frankfurt
29/09/06 (Redacció ÒC) Han estat el seny o la rauxa característiques del poble català al llarg de la seva història? En la sessió d`aquesta setmana d`Els dijous de l`Òmnium, l`historiador Oriol Junqueras va remuntar-se molts segles enrere per donar-nos exemples del seny i la rauxa dels catalans. Aquests conceptes oposats han definit els catalans en diverses etapes històriques i han donat lloc a polèmiques. Per contextualitzar aquests debats, Junqueras s’ha referit a figures il·lustres de finals del segle XIX com ara Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili o Jaume Vicenç Vives. Tots ells van plantejar-se aquest debat entre el seny i la rauxa com a característiques definitòries, tenint en compte els reptes que van haver de superar les diferents generacions de catalans. Podem aprendre de la nostra història quan ens plantegem reptes col·lectius? Segons Oriol Junqueras: “en història, les preguntes les fem inevitablement des del nostre present i en realitat, ens les ha de respondre el passat”. Amb aquesta afirmació, l`historiador va explicar, amb diversos exemples, que històricament el poble català ha estat molt arrauxat. D`altra banda, també va explicar que la reivindicació dels catalans com a poble assenyat té el seu origen a l`època del Noucentisme ja que vam viure un segle XIX carregat de conflictes bèl·lics i amb molta violència. Això va contribuir a inventar la imatge d`un poble assenyat que es preocupava per cultivar la cultura i controlava els seus impulsos. A més, Junqueras va comentar que “nosaltres som fills generacionals del discurs del seny, tot i que es tracta d`un discurs fals des del punt de vista històric que nosaltres mateixos donem per bo”. Finalment, a partir d`aquestes reflexions, es va donar la paraula al públic, el qual va protagonitzar un debat amb l`historiador sobre el tema de la conferència: “El poble català, assenyat o arrauxat?”.
El fet que la cultura catalana sigui la cultura invitada a la Fira de Frankfurt el 2007, Guest of Honour tal com ho anomena l’acord signat l’octubre del 2005 entre la Fira i l’Institut Ramon Llull, ha replantejat qüestions que van més enllà de la mateixa Fira i que mereixen l’atenció dels sectors culturals i de la societat del nostre país. Òmnium Cultural no vol mantenir-se al marge d’aquest debat, que ha de servir per aclarir què s’entén específicament per cultura catalana i no per crear confusió.
Aquest matí, en roda de premsa, el president de l’entitat, Jordi Porta, ha explicat el procés d’elaboració d’un document que es va aprovar el 12 de setembre. Un cop aprovat es va posar en coneixement dels Premis d’Honor la postura d’Òmnium Cultural i algun d’ells s’hi va adherir: Josep Termes, Feliu Formosa, Joan Triadú, Joan Francesc Mira, Josep Palau i Fabre, Joaquim Molas, Josep Maria Espinàs, Josep Vallverdú, Antoni M. Badia i Margarit i Josep Benet.
Jordi Porta ha volgut deixar clar que es tracta d’un document d’elaboració pròpia que no pretén criticar res perquè tampoc hi ha res definit encara. A més, ha afegit que la polèmica ha estat confusionista ja que no podem contribuir a fer de la catalanitat una qüestió de controvèrsia permanent. Les úniques conseqüències que té això són negatives per al reconeixement de la llengua, la literatura i la cultura catalanes en condicions d’igualtat entre les altres llengües, literatures i cultures europees.
Segons l’entitat, un dels temes principals a tenir en compte és la definició de cultura catalana. Tot i que qualsevol realitat cultural present a Catalunya es podria considerar cultura catalana, és prou obvi que a Catalunya hi ha manifestacions culturals que, en primer lloc, no es consideren a si mateixes ni s’autodefineixen com a catalanes i, en segon lloc, no són percebudes ni reconegudes com a catalanes ni internament ni externament. D’aquesta manera, Òmnium veu incongruent incloure en la cultura catalana manifestacions no reconegudes com a catalanes en d’altres ocasions només perquè ara disposa d’una plataforma de projecció internacional.
A més, Òmnium ha atribuït a les empreses editores el deure de mostrar la diversitat lingüística de les editorials catalanes, mentre que les institucions públiques com ara l’Institut Ramon Llull haurien de tenir com a objectiu mostrar allò que s’autodefineix i és percebut com a part de la cultura catalana.
Isidor Marí, membre de la Junta Directiva d’Òmnium, ha comentat que mentre que la cultura catalana és àmplia i difícil de definir, la literatura catalana és més concreta i ha de ser en llengua catalana, perquè és el tret que la diferencia de la resta.
Finalment, s’ha volgut mostrar el paral·lelisme que hi ha entre el fet que a Catalunya se li demana que mostri la diversitat catalana quan en el cas d’Espanya s’ha acceptat la marginació de la cultura catalana com a ‘natural’. Totes les cultures del món són multilingües i complexes, però això no vol dir que no pugui haver-hi autors que s’autodefineixin com a catalans i d’altres que no. Frankfurt, en aquest sentit, és una gran oportunitat de projecció dels escriptors que han volgut fer una aportació a la literatura catalana, i no dels que han preferit adreçar-se en altres llengües a públics diferents.
D’aquesta manera, els representants d’Òmnium Cultural han volgut donar les claus per interpretar la preocupació de la societat catalana per la dilució de la literatura en català a la Fira de Frankfurt.
Per descarregar el document de la Junta Directiva cliqueu aquí.