COMERCIANT; CONFORMISTA; CÒMODE; CONFIAT; COFOI; CORRUPTE; CORATJÓS, COVARD i CORNUT

 

Francesc Font de Rubinat

 

Alguns d’aquests adjectius són comprensibles i raonables. El joc consisteix que tots comencen per CO. Són els 9-CO.

1. COmerciants és ben clar: des dels temps més vells se’ns ha aplicat i s’ha dit: “fenicis”, “la pela és la pela”, “l’avara povertà dei catalani”, etc.

2 i 3. COnformistes i CÒmodes ho som perquè en la Història recent ens hem anat adaptant a tot: a totes les immigracions i invasions; la “convivència”  i el “pactisme”. Ens agrada la bona vida i la “tranquil·litat i bons aliments”.

4. La creença que “els altres” ens poden arreglar els problemes fa bona la dita “arrepleguem-se i aneu-hi”, la qual cosa ens fa ser COnfiats.

5. El COfoisme és una actitud d’una bona part de la societat catalana, que es creu que per les seves aptituds i els bons resultats és una de les millors d’Europa. El COfoisme portat a certs extrems és negatiu perquè no ens deixa veure les limitacions a què estem sotmesos per la potència dominadora.

6. Som COrruptes en el sentit d’esquivar les lleis que no ens agraden o perjudiquen. S’hi esmerça sempre un gran enginy. Potser això prové de l’ocupació ja des del 1714, quan les lleis pròpies foren reduïdes i/o substituïdes per d’altres alienes, que no podien agradar.

7. La Història ens ensenya que el català de la gran expansió medieval del Comtat de Barcelona (i Corona d’Aragó) era VALENT i CORATJÓS. Encara és coratjós, almenys pel que fa a l’activitat privada, al NEGOCI.

8. Som COvards en defensar el nostre idioma. Molts cops en adreçar-nos a un desconegut li parlem en castellà… per si de cas? Només que en una reunió hi hagi “olor” que algú parla castellà, ens “hi passem” de seguida. I el més greu és que seguim parlant castellà quan algú ens diu: “háblame catalán que ya lo entiendo”. O bé que ens riem del que fa l’esforç quan aquesta ridiculització dóna peu que ens diguin: “yo ya hablaría catalán, pero como se ríen de mi, pues no lo hago”. Emperò pel que fa a Valentia, ja sigui perquè en tres guerres contra l’España de Castilla, sempre perdudes i amb moltes baixes de la gent més vàlida; ja sigui perquè tota la gent europea ha perdut nervi i duresa (Europa confia sempre a ser defensada per EEUU; això sí, malparlant-ne sempre); els d’avui tendim a ser COvards. No ens enfrontem amb els gros problema que tenim amb el prepotent Gobierno. És ben clar que no ens hi sabem enfrontar i també ens permetem el luxe de tenir al nostre Parlament com a 7 partidets divergents, quan un país que no pot governar-se per si sol n’hauria de tenir un de sol o una bona coalició, fins a obtenir el que necessita. Llavors ja podríem discutir bizantinament sobre el sexe dels àngels. Veiem països madurs, com França, Alemanya, Regne Unit, EEUU, Suècia (amb els quals de vegades ens volem comparar), que tenen 3 o 4 partits solament. Aquí passem la vergonya de tenir partidets que debaten temes sobre els quals no poden prendre decisions perquè la competència la té el Gobierno! Preferim “anar tirant” i “Virgencita déjame como estoy!”. Ja se’n veurà el resultat. (Els esdeveniments històrics són lentíssims en el temps, el que enganya és que quan s’estudien es llegeix en 5 minuts el que ha passat en 50 anys.)

9. I, per fi, l’enorme dèficit que té Catalunya, entre el que paga en impostos a l’Estado i el que en rep en obres i serveis (uns 22.000.000.000 € per al sol 2009), ens porta a pensar en el que es diu vulgarment: que “som COrnuts i paguem el beure”