El biòleg català Jaume Bertranpetit parla de ciència en la tercera conferència del Cicle de Primavera.

Les implicacions socials de la ciència i el sistema català de recerca van ser els eixos vertebradors de la conferència que Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la mateixa universitat, va oferir el dimecres 28 de maig a la seu d’Òmnium.

El biòleg català va destacar la implicació contínua del camp de la ciència i la recerca en la nostra vida quotidiana. És gràcies al seu extraordinari avenç que ha estat possible el desenvolupament, entre d’altres, de les neorociències o la biotecnologia. ‘Saber és saludable’, va afirmar Bertranpetit, molts dels actuals conflictes entre ciència i societat, com ara el problema energètic de les centrals nuclears o els transgènics, són conseqüència d’una manca d’informació, "cal diferenciar entre tenir opinió i tenir criteri", va apuntar el biòleg, "quan es té informació es passa de tenir opinió a tenir criteri".

Bertranpetit va fer també una aproximació a la situació de la recerca a Espanya i a Catalunya. Va remarcar que l’esforç en investigació és la millor inversió per al futur  d’un país a mitjà i llarg termini, i va referir-se als Estats Units i al Japó com a exemples de països capdavanters en recerca gràcies al seu esforç continuat. Espanya, va lamentar Bertranpetit,  ha mancat sempre d’una política sostinguda d’inversió en recerca. Aquesta manca d’inversió sovint respon, segons el catedràtic, al fet que els seus efectes no són tan immediats i tangibles com ho pugui ser ‘la inauguració d’un quilòmetre d’autopista’, per això és freqüent que part de la inversió en recerca acabi destinant-se a accions políticament més rentables, ‘d’aquelles que fan guanyar vots’. Malgrat les disposicions constitucionals i estatutàries, Bertranpetit recordà que les competències en recerca no han estat transferides en la seva totalitat a l’administració autonòmica en virtut d’una sentència del Tribunal Constitucional que restringí el marge d’actuació del govern català. Amb tot, la Generalitat de Catalunya contribueix activament en el finançament de les activitats de recerca i desenvolupament.

Del sistema català de ciència i tecnologia, integrat, essencialment, pel sector públic, el sector privat, els parcs científics i tecnològics, les fundacions, els centres tecnològics i els centres de recerca relacionats amb les universitats i els hospitals, Bertranpetit va ressaltar ‘l’empenta forta i trencadora’ de la recerca a Catalunya que, tot i estar encara  lluny de la mitjana europea, se situa al capdavant de l’estat espanyol. Segons el biòleg, el Programa de centres de recerca i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), organisme que dirigeix el mateix Bertranpetit, són actualment el principal motor de la recerca a Catalunya.  L’ICREA  és una fundació impulsada conjuntament pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que neix de la necessitat de buscar fórmules de contractació d’investigadors més flexibles. Mitjançant un procés de selecció basat exclusivament en el talent científic, l’ICREA, que actualment compta amb 180 investigadors,  pot contractar ‘l’excel·lència científica’ d’arreu del món.

Després de respondre les qüestions plantejades pels assistents, es va cloure una interessant conferència en la qual Jaume Bertranpetit va demostrar ser un excel·lent orador.