Ferran Suay clourà el cicle “Llengua, societat i poder”

Actualitat

Dijous a la URV a les 18.00h

Quan una relació de subordinació s’allarga en el temps, acaba veient-se com a normal. Pròpiament, la subordinació ja no se’ns a apareix com a tal, sinó que adquireix una altre aspecte: el subordinat ja no és un sotmès; és un mancat, i el dominador no és que s’imposi, és que és superior, i la seua supremacia resulta lògica. Quan això s’esdevé, qui encara denuncia la relació de subordinació com un acte d’injustícia, apareix als ulls dels qui s’hi ha avesat com un subversiu, i qui, des de la posició dominadora —o des de l’adhesió a ella— el desqualifica i el posa a lloc, emprant per fer-ho els mecanismes del poder que s’ha autoatorgat, és vist com un defensor de l’ordre normal, com un defensor del sentit comú. Perquè, quan la dominació és la norma, la subordinació és normal i la reclamació de justícia una insensatesa.

 
Un altre cop, és en les relacions lingüístiques on la naturalesa de les relacions que s’estableixen entre grups humans es fa més palesa. I quan aquestes relacions són de dominació d’un grup per part d’un altre, és en la relació lingüística entre ambdós que la desigualtat i la subordinació es mostren en tota la seua magnitud. Una comunitat lingüística subordinada desitja la llengua de la comunitat lingüística dominadora, l’exigeix com un dret, mentre que veu la llengua pròpia, de vegades com una nosa, de vegades com un complement més o menys útil, més o menys problemàtic. Aquesta gradació de valor es tradueix en actituds personals dels parlants enfront de les llengües en contacte, unes actituds que s’integren en l’estructura de la personalitat i esdevenen invisibles i irresistibles, fins al punt que els comportaments lingüístics que motiven s’automatitzen, i qüestionar-los fa sentir al parlant molt incòmode (violent fins i tot) de manera que, abans de canviar-les, s’estima més enfrontar-se a qui li proposa aquest canvi, col·locant-se, d’aquesta manera, al costat del dominador que ha exercit tanta pressió sobre ell que ha canviat la seua percepció del món.
 
Serà justament sobre els efectes psicològics de la dominació lingüística i sobre les estratègies per sobreposar-s’hi que tractarà la quarta i darrera conferència del cicle “Llengua, societat i poder”, que anirà a càrrec del professor Ferran Suay, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de valència (UV), responsable de les iniciatives de normalització lingüística d’Acció Cultural del País Valencià i impulsor dels Tallers per la Llengua (que promouen l’assertivitat lingüística). Un altre cop, us esperem al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV, a Tortosa, el dia 19 de maig (dijous), a les 18.00 h.