Francesc Xammar rep el premi El Balcó

Actualitat

Discurs de la Presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Sra. Rosa Maria Codines i Farré, en l’acte de lliurament del Premi “El Balcó” el dia de Santa Tecla de 2016.

El jesuïta Francesc Xammar ha estat guardonat amb el XXXIX Premi El Balcó-Tarragoní de l’any que atorga cada any Òmnium Cultural del Tarragonès, un premi que, en anteriors edicions, ha recaigut en la Cobla La Principal de Tarragona, Salvador-Joan Rovira i Gómez, el Centre d’Estudis Canongins, Gogistes Tarragonins, Olga Xirinacs, els Portants de l’Aigua de Sant Magí, Josep Sendra o Maria Antònia Ferrer.

El reconeixement es va lliurar el passar 21 de setembre, a la sala de plens de l’Ajuntament de Tarragona, coincidint amb l’acte del Pregó de Santa Tecla. Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, va glossar la figura de Xammar destacant-ne el compromís social, en haver estat “al llarg de tota u a vida al costat de la gent d’arreu d’un món immens, la que pateix, i també al costat del nostre petit país, en aquest mateix món immens”.

Francesc Xammar va ser president de l’Associació de Veïns de la Floresta i de la Federació de Veïns de Tarragona. També va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona i és un dels majors impulsors del moviment veïnal a la ciutat. Durant el seu discurs, l’actual president del Pacte Pel Dret a Decidir a Tarragona va declarar “Sigueu partidaris del dret a decidir o no, no deixeu que els polítics es corrompin a costa de la misèria de la gent, ni que els empresaris tractin de forma indigna els treballadors”

Acabat l’acte, l’Hotel Ciutat de Tarragona va acollir el sopar d’homenatge al guardonat, al qual van assistir una cinquantena de persones. Durant el sopar també es va fer acte d’entrega de les distincions d’Òmnium Cultural als seus Socis d’Honor. Aquest any 2016 la insígnia de plata de l’Entitat fou concedida a Josep-Lluís Carod-Rovira que en va ser-ne el President entre els anys 1979-1991, a en Salvador-Joan Rovira i Gómez que va ser membre de la Junta durant els anys 1979-1986, i Teresa Comas i Andreu que també fou membre de la Junta durant els anys entre 1983-1991.


Rosa Maria Codines en va destacar algunes de les empremtes que els homenatjats , amb la seva tasca per l’entitat, han deixat en la configuració actual d’Òmnium, com la creació del premi El Balcó, els Premis Literaris, entre ells  naixement del Pin i Soler a Altafulla, i l’honor fet a un dels personatges més il·lustres de la ciutat i del país, Antoni Rovira i Virgili, entre d’altres accions que dignifiquen el recorregut d’aquest Òmnium del Tarragonès.
 
 Totes les fotografies de l’acte aquí.
Tot seguit podeu llegir el discurs que la Presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines i Farré va pronunciar durant  l’acte de lliurament del Premi “El Balcó” el dia de Santa Tecla de 2016 i en el qual glossa la figura de Francesc Xammar.

 

ÒMNIUM CULTURAL   DEL TARRAGONÈS LLIURA EL PREMI “EL BALCÓ”  2016 A  FRANCESC XAMMAR I VIDAL
 
 
Sr. Alcalde, Sr. Arquebisbe,  autoritats, senyores i senyors:
 
Si és cert que a la vida són les accions i les actituds allò que justifica les idees, en l’home que avui ens ocupa, s’adonaran, només per aquesta breu semblança, com realment són les seves accions i les seves actituds les que ens diuen les seves idees i conviccions.

Francesc Xammar i Vidal va néixer a Barcelona l’any 1933 en el si d’una família benestant.

Va estudiar als jesuïtes del carrer Casp i ingressa al noviciat als 17 anys. Després estudia Humanitats, Filosofia i Teologia. I també Sociologia, però a París.

És ordenat sacerdot el 1964. Al 1966 arriba a Tarragona. I, doncs, enguany fa 50 anys que viu entre nosaltres.

S’instal·la a la parròquia de Torreforta, pel compromís d’estar a prop dels treballadors i  les classes populars. La ciutat s’estava industrialitzant, acabava de començar el procés d’instal·lació de la indústria petroquímica.

Comença a treballar des de la parròquia i impulsa la pastoral obrera a través de petits col·lectius i crea l’organització Hermandad Obrera de Acción Católica.

A finals de 1969 compra el pis, sembla ser que del tot modest de La Floresta on continua vivint.

Més endavant, amb la participació de voluntaris, compren un altre pis de planta baixa del barri que destinen a centre de culte.

Des que arriba a Torreforta i poc després a La Floresta, s’implica en totes les manifestacions dels veïns d’aquests barris de Ponent que s’estan construint per reclamar millores a l’Ajuntament del moment.

Promou la creació de l’associació de veïns de La Floresta i anys després arribarà a ser president de la Federació d’Associacions veïnals de Tarragona, entitat que ell també impulsa. I reforça.

El 1972 funda l’Esplai de la Floresta, el primer de Tarragona, per educar els infants en valors com la justícia, la convivència, el respecte i l’esforç. L’espai encara funciona amb els mateixos principis.

Encara sota el règim franquista, impulsa des de Tarragona la participació a l’Assemblea de Catalunya i la creació de CC.OO. També és  un dels principals impulsors de Justícia i Pau a Tarragona.

El 1979 s’implica en la política municipal i lidera la Candidatura per a la Participació dels Veïns, que obté 2 regidors. Forma part durant un breu període del primer govern democràtic de l’Ajuntament amb l’alcalde Recasens, però les desavinences el fan passar a l’oposició al cap d’uns mesos.

Roman a l’Ajuntament 4 anys defensant una democràcia participativa, i no només representativa, un ideal que manté en l’actualitat.

La revolució sandinista crida la seva atenció. Des de principis dels vuitanta no ha deixat d’anar almenys un cop l’any als països de l’Amèrica Central: Nicaragua, El Salvador i Guatemala. El seu compromís amb els indígenes, pobles sovint arraconats i oblidats dins el propi país, és total. 

Durant 4 anys seguits va viure a Managua i va impartir classes a la Universidad Centroamericana, dels jesuïtes. En aquella etapa va ser secretari internacional dels comitès Óscar Romero.

Crea a Tarragona el comitè Óscar Romero, en record a l’arquebisbe de San Salvador assassinat, i ha aconseguit que continuï sent un dels més actius amb campanyes i iniciatives solidàries de tota mena.

Molt estimat als països centreamericans, destaca el compromís durant els darrers dos anys que metges tarragonins atenguin la població indígena d’una de les regions més aïllades del país. Ho lidera, ho organitza i s’hi implica.

Quan Òmnium li comunica que ha estat guardonat amb el Premi “El Balcó”, Francesc Xammar pregunta, per què? La resposta immediata va ser per “haver estat i ser, sempre, al costat i al servei  de la gent, perquè l’objectiu central de la vostra vida ha estat i és defensar la dignitat de les persones, defensar els drets humans i lluitar contra les injustícies i les desigualtats, aquí  i en aquelles parts del món on n’hi ha encara moltes més, de necessitats”.

Xammar vol, de la gent, que cadascú trobi sentit a la seva vida. “Sóc un utòpic”, reconeix.

Ha rebut diverses distincions: el diploma de serveis distingits de l’Ajuntament de Tarragona n’és el darrer, però el 1987 ja va rebre el Memorial Per la Pau ‘Josep Vidal i Llecha’. També ha estat membre del Senat tarragoní.

I darrerament, les multitudinàries manifestacions que s’han produït a Catalunya des del 2012, l’han portat a una evolució del seu ideari nacional i democràtic cap a la defensa de l’autodeterminació del poble de Catalunya.

Actualment és el president a Tarragona del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en nom del qual ha participat com a orador en actes multitudinaris com el celebrat al Camp de Mart o ha pres part en les grans concentracions de Barcelona.

Considera que un nou Estat és una oportunitat per aprofundir en una democràcia més social i participativa.

I, avui, a les vigílies de la Festa de Santa Tecla, patrona de la ciutat, tenim el goig i l’honor de lliurar el Premi “El Balcó” a Francesc Xammar i Vidal en reconeixement a la seva tasca i sobretot a la seva actitud davant la vida.

Moltes gràcies Francesc Xammar, per donar-vos, tot al llarg de la vostra vida, a aquells que més ho han necessitat.

Rebeu aquest “Balcó” de la manera que us el lliurem: per un més que merescut i sincer reconeixement a una vida dedicada a l’alteritat. I per mantenir-vos un home d’església sempre fidel al país i a la seva gent.