Enfilem la recta final del Taller d’Història amb la cinquena sortida cultural que va tenir lloc el passat diumenge 17 de març. El recorregut es va centrar en els llocs protagonistes de la Setmana Tràgica a Sant Andreu.

Per entendre com es van desencadenar aquests fets, s’ha de partir d’aquests tres punts:

• Des de feia molts anys els obrers lluitaven amb l’objectiu que els seus drets fossin reconeguts per la resta de la societat a la qual pertanyien.
• Els conflictes socials cada vegada eren més freqüents i més greus.
• Des de feia temps, hi havia sentiments antimilitaristes i anticlericals entre la gent del poble. Ni el servei militar era ben vist ni els capellans, frares i monges no rebien simpaties de part d’un ampli sector de les classes populars urbanes.

La setmana compresa entre dilluns 26 de juliol i el diumenge 1 d’agost de 1909 es coneix amb el nom de Setmana Tràgica. Dilluns a la tarda es va declarar l’estat de guerra a tota la ciutat de Barcelona i un escamot militar va poder arribar fins el carrer Gran per informar a la població.

La ruta es va iniciar a la plaça d’Orfila ja que els primers fets rellevants es van viure en aquesta plaça (segon dia de la revolta) després que les fàbriques i els comerços van començar a tancar el dia abans seguint la crida a la vaga.

Grups de gent van incendiar l’església de Sant Andreu de Palomar i la rectoria va ser saquejada i també cremada. Des del primer dia dels aldarulls, la plaça del Comerç que era l’artèria principal de la vila, va ser el nucli de d’on es va gestionar la revolta i es van planejar les accions repartint-se armes agafades dels sometents.

La nit del dimarts a dimecres es va produir l’intent d’assalt a la caserna de la Guàrdia Civil que hi havia al carrer Gran de Sant Andreu a l’alçada de Llenguadoc. En aquest enfrontament va morir un dels revoltats.

El convent dels Germans Maristes (actualment parròquia de Sant Pacià) va resistir fins a la nit del dijous. Dimecres, davant esdeveniments com la crema de l’església de Sant Andreu, el convent va ser abandonat i l’edifici va ser assaltat i saquejat; després se li va calar foc. També es va cremar el convent de les monges de Jesús Maria.

Un cop acabada la revolta de la Setmana Tràgica, Miquel Baró, andreuenc i treballador de l’Ajuntament de Sant Andreu, va ser detingut acusat de capitanejar els revolucionaris de Sant Andreu. Va ser un dels cinc afusellats a Barcelona i un dels cinc caps de turc de la revolta.