La construcció del món: conversa literària amb Jaume Cabré és el nom que va rebre l’últim esmorzar jove d’Òmnium, durant el qual vam poder compartir opinions sobre la creació dels mons de ficció amb una de les plomes més significatives de la narrativa catalana.
En un clima distès i proper, en què les preguntes i els comentaris del públic anaven conduint i reconduint la tertúlia, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010 ens confessava: ‘Escric per una necessitat ineludible d’escriure’. I a més a més, concretava: ‘Hi ha tres condicions sine qua non que s’han de donar en un escriptor. Primera, la consciència d’estil –l’estil és la sang de la literatura; segona, la consciència de la pròpia mort –fer literatura és una cosa molt seriosa; i, tercera, la consciència de l’artesania –l’ofici no es té, sinó que s’aprèn’.

Després de reflexionar la creació artística en general, Cabré, a petició del públic, va parlar de les pors i les inseguretats que qualsevol creador sent en algun moment del procés artístic, i com a solució, proposava: ‘Cal tenir fe en un mateix i sotmetre’s a la crítica d’aquelles persones que t’aprecien prou com per dir-te la veritat’.

Fent una marcada distinció entre els conceptes del plagio i la imitatio, Cabré concloïa les més de dues hores de conversa afirmant que un dels objectius de l’art és la constant transformació i l’enriquiment de la tradició literària; el diàleg i l’actualització dels clàssics: ‘Els clàssics formen part del nostre mobiliari, però perquè estiguin vius s’han de llegir’.