Mig any després que Joan Solà rebés de mans de Jordi Porta el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, professor i president compartien ahir taula a Òmnium Cultural, en una tertúlia oberta amb el públic.

En el seu discurs, Joan Solà va anar desgranant els aspectes que considera clau per afrontar el present i el futur de la llengua, els mateixos que va plantejar en la seva compareixença al Parlament de Catalunya el més de juliol passat: “La llengua catalana pateix d’una triple mala salut. La filològica, la social i la política”.

En la qüestió filològica destacava que “a penes ningú està segur de res, ni entre els professionals de la llengua”, mentre que entre la població, i sobretot en les noves generacions, hi ha menys consciència de responsabilitat lingüística. Davant d’això, Joan Solà manifestava la necessitat de ser entusiasta i proactiu: “El discurs de lamentació, de queixa, no és efectiu. Al contrari”. I entroncava així amb la qüestió social: “el discurs d’autoengany ha estat l’oficial des de fa 30 anys, amb la idea que aquí no hi ha conflicte, sinó que és una zona exemplar de convivència. I el conflicte sí que existeix. Davant d’això, Solà apuntava solucions com la no-agressivitat o el no-enfrontament entre parlants, el fet de no renunciar al català en espais públics o el fet d’exigir públicament els drets lingüístics que ens emparen. Es tracta de ser sòlids i dialogants: “El diàleg és essencial al món”.

En última instància, va fer referència a la qüestió política: “Fa segles que vivim amb l’acceptació de la desigualtat, de la humiliació, de la manca d’autoestima”, i si posem els ulls sobre Europa hem de tenir en compte que “no és Europa qui ens salvarà la llengua”, ja que Europa es regeix pels estats. “Si Espanya no ens salva, Europa no ho farà”.