La tercera conferencia del cicle “Processos sobiranistes en marxa. Què en podem aprendre?” va tenir lloc el dijous 6 de juny i va ser a càrrec de John Etherington, professor de Ciències Polítiques de la UAB, que va parlar davant d’un nombrós públic sobre “L’autodeterminació a Escòcia: passat, present i futur”.

John Etherington va començar fent un repàs històric de la relació entre Escòcia i el Regne Unit, posant com a punt de partida, sobretot, el 1707, moment en què es va aprovar l’Acta d’Unió entre els dos Regnes (Anglaterra i Escòcia). Per tant, va assenyalar una primera diferència entre el cas escocès i el català, ja que el primer va perdre la independència voluntàriament. Aquesta unió entre els dos regnes va comportar canvis d’organització importants a Escòcia i una alta participació en l’imperi britànic pel que fa al comerç, forces armades, administració i indústria.

Passant ja a la segona meitat del s. XX, Etherington va establir els anys 60 i 70 com “la primavera de les nacions sense estat”, és a dir, el moment en què moltes nacions antigues sense estat van començar a reivindicar-se. L’any 1979, doncs, es va produir la primera consulta popular per la reinstauració de l’Assemblea legislativa a Escòcia des del 1707, sense obtenir el resultat esperat. L’any 1997 es va fer un nou referèndum. En aquest cas, el sí aclaparador va permetre que el 1998 es s’instaurés la Scotland Act, que va restablir el Parlament Escocès (que s’havia dissolt l’any 1707) i va adjudicar a Escòcia la totalitat de competències excepte les reservades al Regne Unit.

Centrant-se en el moment actual, John Etherington va recordar que el dijous 18 de setembre de 2014 se celebrarà un referèndum per decidir sobre la independència d’Escòcia. “Imaginem que guany el sí. Ens hauríem de fer moltes preguntes: seria viable econòmicament? Seria una república? Tindria exèrcit propi? Què passaria amb Europa?”. El que Etherington va deixar força clar és que “si el dia 18 de setembre guanyés el sí, el dia 19 de setembre Escòcia no seria independent. Com a mínim, hi hauria dos anys de negociacions”. Sobre si Escòcia entraria a la UE, el professor va afirmar que “jurídicament, per casos d’independència dins d’estat membres, els tractats de la Unió Europea no diuen res. Els polítics europeus només fan especulacions i interpretacions que es veuen influenciades per la seva visió política”. I va afegir que “si Escòcia volgués seguir sent membre de la UE podria tenir oposició de països membres com Espanya”, tot i que tampoc els convindria perquè trencarien vincles econòmics importants.

Finalment, John Etheringotn es va mostrar poc optimista en què guanyi el sí, ja que totes les enquestes mostren que el suport independentista està baixant. Ara bé, va afirmar que al Regne Unit “s’estan fent les coses bé; el govern britànic, tan jurídicament com políticament, fa la coses correctament”, ja que, recordem, la consulta també està avalada pel govern britànic. En aquest punt, doncs, la situació és molt diferent que a Catalunya: “El govern espanyol està quedant retratat”, va dir, referint-se a la manca de suport al referèndum sobre la independència de Catalunya.