Article del president d’Òmnium Cultural publicat al número 3 del Diari Judici a la Democràcia

Vida contra la por

La història està farcida d’homes i dones que han exercit la desobediència civil per a conquerir drets i llibertats, per acomodar lleis antigues a un món millor. “No som aquí per trencar la llei sinó perquè volem fer-la”, deia el 1908 la sufragista E. Pankhurst, acusada en un judici polític de trencar la pau social per incitar a la participació.

En ple franquisme, no podem oblidar que milers de catalans no van renunciar als drets culturals i lingüístics o se la van jugar amb la Vaga de tramvies. O que milers d’insubmisos ens van mostrar més tard que és possible: podem ser lliures en lloc de soldats. Avui, les vagues feministes del 8 de març són històriques i la lluita també diària de la PAH contra desnonaments invisibilitzats és imprescindible.

La història ens ensenya que sense lluita no hi ha conquestes socials. I també en democràcia, que aquestes es poden perdre si no es defensen. El 1905, militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya per un acudit de Junceda; i més d’un segle després, el crit del “No Callarem” desafia la Llei Mordassa i l’autocensura. Els artistes dissidents representen cultura i vida contra la por.

L’1 d’Octubre, més de 2 milions de ciutadans vam fer l’exercici més gran de desobediència civil dels últims 50 anys a Europa. Davant una suspensió injusta, vam seguir exercint els nostres drets a manifestació, llibertat d’expressió i a reunió, el nostre dret a l’autodeterminació; vam assumir plenament les conseqüències del nostre acte i vam mantenir la disciplina noviolenta malgrat la brutalitat policial d’estat. Una intel·ligència col·lectiva que va plantar una gran llavor de dignitat i coratge, d’esperança i tendresa a prova de repressió.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Diari Judici a la Democràcia – Vida contra la por, per Jordi Cuixart