Josep M. Puigjaner presenta ‘¿Una Cataluña sin España?’
06/03/08 (Redacció ÃC)Ahir, a la seu d`ÃmniumCultural, la història o, més ben dit, la memòria històrica va ser el temaestrella. L`historiador Albert Balcells presentava el seu darrer llibre, Llocsde memòria dels catalans, acompanyat del també historiador Enric Pujol, delcatedrà tic d`història de la UB Jordi Casassas, de l`editor del llibre IsidorCònsul i del president d`Ãmnium Cultural, Jordi Porta. “Estem davantd`un llibre important”, deia només començar Enric Pujol. “Ha guanyat el Premi Carles Rahola, fet que ja diualguna cosa, però Llocs de memòria dels catalans és important tant peltema tractat com per la feina del seu autor”, explicava. “Hi trobem un AlbertBalcells insòlit per als seus lectors habituals, amb un text molt méssubjectiu, viu i polèmic”, afegia Pujol. Llocs de memòria delscatalans ressegueixels indrets més significatius de Catalunya a partir de la relació entre memòriacol·lectiva i història. La bandera catalana, el barri del Born, el Canigó, Ripoll,Montserrat, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música o l`Estadi delBarça són alguns dels exemples que hi podem trobar al llibre. “Albert Balcellsdiu: que no se`m confongui el llibre amb una guia turÃstica; i jo dic: tant de bo les guiesturÃstiques fossin com aquest llibre”, comentava el catedrà tic d`història Jordi Casassas. “Balcells és una persona que surt en leshistoriografies de la historiografia, és un mestre dels historiadors, però jodiria més, Balcells és un sobrevivent”, explicava Casassas. “Albert Balcells hacomès un acte d`evolució historiogrà fic que l`honora: impulsa iincentiva i, en aquest cas, ho fa a través d`un tema tan valent i seriós com ésel de la memòria històrica”. L`autor del llibre, per la seva part, va volerexplicar els motius que l`havien fet escriure Llocs de memòria dels catalans (“i dels que vulguin ser catalans”, afegia) : “era urgent narrar uneslÃnies sobre la memòria històrica de Catalunya; és una temà tica queestic segur que tindrà futur i que ens continuarà preocupant”, afegia. Si més no, Llocs de memòria dels catalansparla d`un tema actual, polèmic i inquietant. Un llibre que, en aquest sentit i en paraulesde l`historiador Enric Pujol, “seria bo que fos el llibre de capçalera delsnostres dirigents polÃtics”.
20/02/2008(Redacció ÒC)
Ahir, a la seu d’ÒmniumCultural, no s’hi cabia. Gent asseguda, gent dreta i gent que no paravad’arribar. El motiu? L’escriptor i periodista Josep M. Puigjaner presentavael seu darrer llibre ¿Una Cataluña sin España?. Carta de un escritor catalána sus amigos españoles.
L’escriptor OriolPi de Cabanyes, el periodista Lluís Foix i el president d’Òmnium Cultural,Jordi Porta, acompanyaven Puigjaner en l’acte i s’hi afegien amb comentarissobre l’obra i trajectòria de l’escriptor.
‘Després d’haverescrit i publicat, de cara endins, dos llibres – Catalunya – Espanya: ficciói realitat (1988) i Estimada pàtria, tenim del deure de sobreviure(2003) – , ara volia tornar a presentar aquesta temàtica de cara enfora’,explicava Josep M. Puigjaner. Aquest cop, per això, la presentava en castellà,’una llengua preciosa i magnífica que sempre he intentat parlar bé’, enparaules de l’escriptor, i que hautilitzat ‘perquè els meus amics de Madrid no hem puguin dir que no he fetl’esforç’.
Amb ¿UnaCataluña sin España?, Puigjaner vol ‘convèncer a tots aquells que viuen mésenllà de l’Ebre que, si volen mantenir Espanya, han de tenir en compte ladiversitat que hi existeix’. ‘El bé moral és la pluralitat i el diàleg’, afegial’escriptor, ‘estic totalment en contra dels uniformalismes’.
Tot i que no se’lconsidera un llibre polític, ¿Una Cataluña sin España? reflexiona i fareflexionar sobre la relació actual entre els dos territoris. ‘Vivim unasituació desesperant amb Espanya’, explicava, ‘avui per avui, no va bé i hasofert una gran degradació’, afegia. Tot i això, Josep M. Puigjaner no perd l’esperança i escull les cartescom a vehicle per expressar-se perquè ‘és més proper per comprendre el punt devista de l’altre’.
A continuació,l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes ressaltava el sentiment i la força de l’obrade Puigjaner, tot considerant-lo ‘l’últim maragallà’. Pi de Cabanyes, amés, emfatitzava el gran tema de ¿UnaCataluña sin España?: ‘el que està en joc no és si ens comprenen, sinó sise’ns reconeix com a subjecte polític’.
El periodistaLluís Foix també va voler aportar la seva personal visió sobre el tema del’obra de Puigjaner. ‘ Les relacions entre Catalunya i Espanya són com unmatrimoni de conveniència’, explicava, ‘han anat tirant durant una pila desegles, però es poden trencar’. Tot i això, aquest suposat trencament ‘és moltdifícil si la situació internacional no el propicia’. Abans, però, ‘hem desaber cap on volem anar’, comentava, ‘encara estem a la penúltima cruïlla ivenen temps de canvis que ens poden sorprendre’, afegia.
¿Una Cataluñasin España?, una obra ‘molt sentida i sense despreci a lacultura castellana’, en paraules de Foix, vol fer pedagogia i explicar lesdiferències entre aquests dos territoris tan pròxims i, a la vegada, tanllunyans. ‘Encara hem d’esgotar totes les vies per poder arribar a unenteniment’, sentenciava el periodista donant suport, així, a les paraules del’escriptor de l’obra, Josep M. Puigjaner, : ‘encara són possibles novesactituds, nous objectius i nous llenguatges’.