Els guardonats i guardonades són Carles Rebassa, Antònia Carré-Pons, Marc Artigau, Jaume Coll, Cristina Genebat, Josep R. Cerdà, Berta Cusó, Víctor Borràs, Alejandro Palomas, Ramon Monton, La contracoberta, Club Tàndem i Paul Freedman

Antich afirma que la Nit fa un «pas de gegant i s’obre a tota la cadena del llibre» i Teresa Cabré assegura que l’Institut d’Estudis Catalans treballarà perquè l’acte «millori permanentment».

 

La 75a Nit de les Lletres Catalanes ha estat una celebració per a reivindicar la potència, la vitalitat i el prestigi de la literatura catalana, amb l’objectiu d’ampliar la comunitat lectora en català. Ho han afirmat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, que han lloat la literatura del país i la importància del català com a columna vertebral. «Avui comença un capítol nou d’aquesta història memorable, fem un pas de gegant i obrim la Nit a tota la cadena del món del llibre», ha declarat Antich, que ha recordat: «La Nit va contribuir, durant dècades, gràcies a Òmnium Cultural, a garantir la supervivència de la llengua i la literatura catalanes, a recuperar-ne el prestigi, a crear lectors en català i a mantenir la nostra personalitat nacional en un context hostil que volia anorrear-nos». I ara, en un món, com l’actual, en què tornen a «bufar vents rúfols de guerra i barbàrie, intolerància i xenofòbia», la Nit adquireix un nou sentit: «Ens calen més llibres i més cultura». Per la seva banda, Cabré ha celebrat «la potència extraordinària de la literatura catalana avui» i ha refermat que «l’Institut d’Estudis Catalans, en tant que acadèmia nacional responsable de la llengua catalana, vetllarà perquè aquest homenatge a tots els veritables protagonistes del llibre millori permanentment». 

Ho han dit durant la gala de la Nit de les Lletres Catalanes, un esdeveniment organitzat conjuntament per Òmnium Cultural i l’IEC, que torna al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i que enguany ha crescut en impacte, premis i reconeixement. La gala, que ha aplegat un miler de persones, ha comptat amb el suport de 3Cat, la Institució de les Lletres Catalanes, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, i ha rebut l’acompanyament de tot el sector editorial i literari del país, amb l’objectiu de fer arribar la literatura al gran públic i reivindicar el potencial cultural propi. 

La gala d’enguany ha estat un moment per a aturar-se i celebrar, conjuntament, la salut i la vitalitat de la literatura en tots els seus vessants. Amb les lletres catalanes com a eix transversal, els presentadors Xavier Grasset, Alba Riera i Elisenda Pineda han guiat la vetllada. L’acte, dirigit per Lluís Danés, ha convidat els assistents a recordar les arrels i la història de la literatura catalana, alhora que ha celebrat els fruits que ens ofereix en el present i les possibilitats que s’obren de cara al futur. La proposta artística ha comptat amb la presència d’artistes aclamats de l’escena catalana com Ginestà, Triquell, Gemma Humet, Sandra Monfort, Ariadna Peya i Josep Pedrals. Les seves actuacions han amenitzat la Nit amb música, dansa i poesia. Per altra banda, l’acte ha rebut el patrocini principal de Bonpreu Esclat, i la col·laboració d’Abacus, Univers, Proa, Empúries, La Magrana, Elastic Books, La Galera, PEN Català, FICOMIC, Agrupació Dramàtica Barcelona, Gremi de Llibreters i Institut Ramon Llull.

Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa, guanya el 66è Premi Sant Jordi de Novel·la, i Antònia Carré-Pons guanya el 9è Premi Òmnium de Novel·la,  amb La gran família

L’escriptor Carles Rebassa ha estat premiat amb el 66è Premi Sant Jordi de Novel·la per Prometeu de mil maneres, una obra coeditada per Òmnium i Univers. Aquesta novel·la explica la història d’un home que fa de cambrer a Palma, a qui la vida se li capgira després de conèixer, en un lloc nocturn, el jove Carles. D’ençà d’aquell moment, la vida de Prometeu esdevindrà una lluita per protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins i la mort. «Nosaltres som aquí perquè tenim llengua» ha declarat el guardonat. «Sense llengua no hi ha país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles, ni estratègies, ni res», ha continuat. «Cal que ens defensem dels atacs continuats que rebem per ser qui som», «hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans», i això, ha assegurat, «tan sols ho podem fer nosaltres». El jurat ha destacat que la novel·la narra amb un llenguatge viu «la teranyina de relacions marcades pel poder i el desig, complexes i enverinades». Es tracta, segons el jurat, d’una novel·la que construeix «protagonistes amb trets foscos i torturats, abocats a un fatalisme tràgic» dins d’una atmosfera «que fa presoners a personatges i lectors». El guanyador rebrà, directament, 60.000 euros i, a banda, els diners generats en concepte de drets d’autor. D’aquesta manera el Premi Sant Jordi esdevé un dels guardons més ben dotats de la literatura catalana. 

El 9è Premi Òmnium a Millor Novel·la de l’Any (POMNA) se l’ha endut Antònia Carré-Pons per La gran família, un relat sobre el misteri de dues germanes que creixen juntes i que esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a encreuar gràcies a una tendresa indefectible. El jurat ha considerat que la novel·la retrata «un univers familiar i singular, en què feina i vida s’entrellacen». També s’ha valorat l’exploració que fa l’escriptora del «trànsit a l’edat adulta amb els punts de vista i vides diferents de les dues germanes, abordant temes com el pas del temps i la malaltia». Carré-Pons ha agraït l’atorgament del premi, però, alhora, ha reclamat una major presència d’obres escrites per dones. El guardó, convocat per Òmnium Cultural, té una dotació de 25.000€. 

Cristina Genebat s’emporta el Premi Lo Somni i Josep R. Cerdà guanya el Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica

Cristina Genebat ha estat premiada amb el 1r Premi Lo Somni al nou talent literari, per la novel·la Sorra, un relat que dibuixa el mosaic de la vida de tres dones, tres veus de diferents edats que ressonen entre si. Genebat, en el seu discurs, ha demanat «que cuidem la cultura, que la protegim, que qui ens hi dediquem ens cuidem els uns als altres. Que apostem per l’empatia, per la solidaritat i per la humanitat», i recorda que «la cultura és l’única defensa que tenim en contra la violència i la barbàrie».

El guardó de la primera edició del Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica és per a Josep R. Cerdà, amb La segona línia, una obra de quatre protagonistes que es veuran obligats a enfrontar-se als seus dimonis més íntims: l’ansietat, la culpa i el dolor. Cerdà ha celebrat la presència d’aquest premi, ja que, «la literatura dramàtica i en català es troba en el millor moment de la història, no només a Catalunya, també al País Valencià i a les Illes Balears», i ha fet un clam per la unitat dels Països Catalans: «En un moment que hi ha qui vol tallar, reduir i rompre la unitat de la llengua i literatura catalanes», ha advertit, «és important que els canals de comunicació culturals com aquesta festa siguin més actius i més potents que mai». 

Marc Artigau, guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda i Jaume Coll, amb el Premi Carles Riba

El 28è Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions ha estat per Aquest serà el nostre pou, de Marc Artigau.  Els contes d’Artigau ens submergeixen en un mal fosc, però insòlitament proper. Del realisme al fantàstic, de l’humor soterrat a la violència vívida, els seus contes són mecanismes de seducció que mantenen els lectors clavats a la pàgina, sense que puguin deixar de llegir. Artigau ha afirmat que «escriure i que et llegeixin és un privilegi; l’escriptura, per a mi, és una via on aboco les meves pors».

El poeta Jaume Coll Mariné s’endú el 67è Premi Carles Riba de Poesia, amb l’obra Com les fulles. L’obra expressa, des dels afectes pròxims, una connexió íntima amb la natura i amb un territori concret, i revela una visió profunda i torbadora d’algú que sent que forma part del món. En el seu discurs, Coll ha subratllat «la connexió profunda entre els seus poemes i l’entorn natural de Muntanyola», on viu.

Berta Cusó guanya el Premi Vinyeta FICOMIC i Josep Monton, el PEN Català

Berta Cusó ha rebut el guardó del 1r Premi Vinyeta FICOMIC, premi de nova creació a obra publicada, per La conca dels àngels. Cusó ha aplaudit que «el còmic comparteixi espai amb la literatura». Ha dedicat el seu premi a «totes les dones que pateixen la guerra i les seves conseqüències arreu del món».

L’11è Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció, a obra publicada,  ha sigut per a Josep Monton, amb la traducció de Josep i els seus germans, de Thomas Mann. Monton ha assenyalat la «invisibilitat com una de les facultats dels traductors», és a dir, la capacitat de transmetre el mateix significat, estil i emoció de l’obra original. 

Narrativa infantil i juvenil, internacional i comunicació

El 63è Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a nois i noies se l’ha emportat Víctor Borràs i Gasch, per Animals que cauen del cel. La novel·la parla «dels vincles que es forgen a través de la creativitat», ha dit l’autor, i ha afegit que «compartir la sensibilitat i la creació ajuda a fer millor el nostre entorn més proper».

El 52è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil ha estat per a Una veritat, d’Alejandro Palomas. Una veritat posa en diàleg el drama dels adults amb la imaginació dels nens i, segons ha dit l’autor, respon a «un activisme en favor dels drets de la infància». Palomas ha dedicat el premi als docents del país: «Gràcies per no rendir-vos: no deixeu de lluitar pel que és just». «Arribarà el dia que algú entendrà que la vostra salut i la vostra fe són un pilar fonamental», un pilar que ens ajudarà «a imaginar plegats un futur millor».

També s’ha fet el lliurament del Premi Internacional Joan B. Cendrós a l’historiador nord-americà Paul Freedman, per la seva dilatada trajectòria dedicada a l’estudi del passat medieval de Catalunya i a la seva projecció internacional. «Aquesta cerimònia em demostra fins a quin punt he gaudit aprenent de la llengua i de la cultura catalanes», ha assegurat Freedman, «per a la defensa de les quals Òmnium Cultural va ser fundat», ha recordat. Finalment, s’ha fet entrega del Premi Muriel Casals de Comunicació ex aequo a La contracoberta, de Clàudia Rius, i a Club Tàndem, de Marina Porras i Juliana Canet, per la capacitat de totes dues produccions de difondre amb rigor i estima tant la llengua com la literatura catalanes en un format amb capacitat d’arribar al gran públic. Clàudia Rius ha reivindicat la necessitat de donar, a les generacions futures, «guies, coneixement, saviesa, una visió històrica, un fil on es puguin agafar perquè no se sentin desorientats». Per la seva banda, les presentadores de Club Tàndem han assegurat que el seu projecte uneix allò que més els importa «els llibres i Catalunya». Aquest projecte, han dit, «ens permet construir un discurs i reforçar la nostra tradició».

Ningú no s’ha volgut perdre la 75a Nit de les Lletres Catalanes

A la gala hi han assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila; el president del Parlament, Josep Rull; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, entre d’altres. També hi han estat presents els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès, i les expresidentes del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Laura Borràs, a més de diputats del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Parlament Europeu, i regidors de l’Ajuntament de Barcelona.

El món literari també hi ha estat molt ben representat amb una llarga llista d’autors i autores que no s’han volgut perdre la Nit: Eva Baltasar, Roc Casagran, Jordi Puntí, Maria Barbal, Clara Queraltó, Roser Cabré-Verdiell, Carlota Gurt, Montse Albets, Sílvia Soler, Eva Piquer, Toni Güell, Iolanda Batallé, Agnès Marquès, Montse Barderi, Gemma Ventura, Jordi Cabré, Julià de Jòdar, Albert Pijuan, Helena Tornero, Marina Espasa, Ferran Grau, Ramon Erra, Antoni Veciana, Emma Zafón, David Nel·lo, Toni Cruanyes, Francesc Cuéllar, Elisenda Solsona, Fàtima Saheb, Jordi Sierra i Fabra, Silvana Vogt i Natàlia Romaní.