La campanya ‘300 anys. Caminant cap al futur’ reivindica a Tortosa el paper d’aquesta ciutat com a ròtula dels Països Catalans

Actualitat

,,,

07/07/08 (Redacció ÒC)
La jornada a Tortosa per commemorar el setge de la ciutat, emmarcada dins la campanya ‘300 anys. Caminant cap al futur’, va començar dissabte amb la inauguració d’una placa commemorativa a la plaça de Barcelona. Els encarregats de fer-ho van ser Jaume Mateu, per part de la Federació Llull; Domènec Ferrando, regidor de l’Ajuntament de Benicàssim; Nanda Ramón, regidora de cultura de l’Ajuntament de Palma de Mallorca; i Ferran Bel, Alcalde de Tortosa. Aquests tres municipis, juntament a Perpinyà (que ha excusat la seva assistència) representaven la xarxa municipal dels Països Catalans.

Tot seguit, va tenir lloc un acte commemoratiu a la catedral que va comptar amb l’acompanyament musical d’Harmonia del Parnàs, formació que adapta obres d’autors del segle XVIII que van prendre part en el bàndol austracista durant el conflicte de 1707 – 1714. Per tal de contextualitzar històricament l’episodi de la Guerra de Successió viscut a Tortosa el juliol de 1708, l’historiador local Roc Salvadó va destacar la duresa del mal d’Almansa a la ciutat ebrenca, ja que el conflicte es va allargar del 1705 al 1708.

El president de la Federació Llull, Jaume Mateu, va donar la benvinguda a l’acte explicant la tasca de la Federació Llull -formada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País València i Obra Cultural Balear- per tal d’aconseguir una societat lliure, solidaria i culta; d’aquí la importància d’una campanya que ‘no només vol mirar cap al passat, sinó que vol fer que avancem cap a un futur millor’. ‘La Federació Llull aposta per un futur compartit que només aconseguirem des de la societat civil organitzada’, ha constatat Mateu després de recordar l’acte que va encetar la campanya l’any anterior a Lleida i anunciar el que succeirà el de Tortosa, l’any vinent, a Alacant.

Seguidament, Pere Panisello, vicepresident de la Diputació de Tarragona va voler destacar la denominació de cruïlla dels Països Catalans que el Congrés de Cultura Catalana va atorgar a Tortosa l’any 1976. ‘És important poder fer un recordatori i recuperar la memòria històrica per tal de crear un espai de pertinença comú’, va comentar.

Per la seva part, el Delegat del Govern de les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va comentar que aquesta campanya donarà a conèixer a molts catalans i catalanes la duresa de la Guerra de Successió i les conseqüències que va tenir. ‘És important aquest acte per poder recuperar els drets que vam perdre com a catalans i que s’han reivindicat de generació en generació’, ha sentenciat Salvador, que ha volgut recordar que des de les Terres de l’Ebre es reivindiquen especialment dos d’aquests drets: la vegueria i la universitat.

Per tal de deixar constància de l’acord pres per declarar Tortosa un punt de trobada entre tots els territoris dels Països Catalans, es va signar la Declaració de Tortosa per part de Jaume Mateu, president de la Federació Llull; Domènec Ferrando, regidor de l’ajuntament de Benicàssim; Nanda Ramón, regidora de cultura de l’Ajuntament de Palma de Mallorca; Ferran Bel, Alcalde de Tortosa; i els 22 ajuntaments de les Terres de l’Ebre que hi van assistir.

Després de la signatura de la Declaració de Tortosa, l’alcalde Ferran Bel va anunciar que la ciutat està preparada per assumir aquest paper de cruïlla dels Països Catalans que es va reivindicar en totes les intervencions. A més, Bel va fer palesa la necessitat de mantenir l’esperit de lluita dels nostres avantpassats ‘per defensar la llengua, la cultura, la llibertat i, en definitiva, el futur’.

La jornada va seguir amb un dinar popular al Pavelló Firal, en el qual hi van participar 500 persones, i l’acte ‘Un futur compartit’ a la plaça de l’Ajuntament, en el qual hi van participar colles de cultura popular i s’hi va llegir la Declaració de Tortosa. Finalment, Aramateix (grup musical format per Titot i altres components del grup Brams) va protagonitzar la cloenda de l’acte amb un concert de la seva nova gira ‘Moragues/Basset 300 anys’.