La Flama del Canigó encén la revetlla de Sant Joan a l’Alt Penedès
El migdia del dia 23 de juny, la Flama del Canigó ja va arribar a l’Alt Penedès en mans de l’Ajuntament de Torrelles de Foix que, com cada any, van ser els encarregats d’anar-la a buscar al Parlament de Catalunya en representació de tots els municipis penedesencs. Des del poble de Torrelles, la Flama es va pujar a peu al Santuari de Foix acompanyada de voluntaris i entitats. Des d’allà, una vegada llegit el manifest la Flama va distribuir-se per la resta de municipis de la comarca amb la coordinació d’Òmnium i de les ADF, que van realitzar un important desplegament per fer-la arribar a tots els pobles. A municipis com Gelida, Olesa de Bonesvalls o Sant Quintí de Mediona, han estat les entitats o els representants de l’ajuntament qui directament van anar a recollir la Flama al Santuari de Foix per portar-la a l’hora del començament de la festa.
La Flama guanya múscul al Penedès
La tradició de la Flama del Canigó, símbol de la unitat de la llengua i de la cultura dels Països Catalans, és ben present a l’Alt Penedès arribant a la majoria dels pobles de la comarca per encendre les fogueres o ser presents als sopars populars de la revetlla de Sant Joan. Enguany, municipis en què encara no havia arribat, s’han sumat a la rebuda del foc del Canigó amb la participació d’ajuntaments o entitats. A Vilobí del Penedès, Moja, Castellet i la Gornal i Sant Cugat Sesgarrigues, la Flama s’ha rebut per primera vegada de la mà dels ADF i ha estat rebuda per entitats i representants municipals. A Santa Margarida i els Monjos, on també ha arribat la Flama del Canigó per primera vegada, les protagonistes han estat les societats dels tres nuclis de població: la Societat Coral la Margaridoia dels Monjos, el Centre Cultural i Recreatiu de la Ràpita i el Centre Cultural i Recreatiu de Cal Rubió. A Pontons, on la Flama també ha arribat per primer cop, han estat els ADF de localitat els encarregats de fer tot el recorregut.
A Vilafranca, la Flama arriba a la muntanya de Sant Pau
A la capital de la comarca, la Flama ha arribat des de la muntanya de Sant Pau des d’on el Centre Excursionista del Penedès l’ha portat fins a la Plaça de la Vila on s’ha rebut amb un acte protagonitzat per les entitats sardanistes i els Músics per la Llibertat. Des d’allà, les entitats i les associacions de veïns que organitzaven sopars i festes de revetlla, han recollit la Flama per dur-la als seus respectius barris.
Des de la muntanya de Sant Pau la Flama també ha arribat a pobles com La Granada o les Cabanyes recollida per voluntaris i entitats locals.
Tradició consolidada a molts municipis
Als municipis del Penedès Nord la Flama ha arribat a través de Sant Sadurní on els ADF la van entregar al grup de trekking local que van ser els encarregats de fer el darrer tram del recorregut. D’allà la Flama va arribar a Torrelavit des d’on la van recollir en bicicleta per dur-la a Sant Pere de Riudebitlles per entrar al poble acompanyada per tothom qui va voler participar de la festa. En aquest recorregut, abans d’arribar a la capital del cava, l’ADF també va fer arribar la Flama a Santa Fe del Penedès i a Subirats en un esforç de coordinació important.
A altres municipis com Sant Martí Sarroca, Puigdàlber, Castellví de la Marca o Guardiola de Font-rubí, l’arribada de la Flama ja forma part de l’imaginari de la revetlla de Sant Joan.
Valoració molt positiva per part d’Òmnium
Per part d’Òmnium Alt Penedès s’ha fet una valoració molt positiva de la distribució de la Flama per la comarca agraint la col·laboració de totes les entitats i ajuntaments, especialment aquelles que hi participaven per primera vegada. Des de l’entitat sobiranista s’ha volgut destacar que la Flama del Canigó ja forma part de la identitat i de l’imaginari cultural de la majoria dels pobles de l’Alt Penedès, un fet especialment rellevant perquè la càrrega simbòlica i la vinculació a la llengua, la cultural i la unitat dels Països Catalans. Toni Vidal, president d’Òmnium Alt Penedès, que va llegir el manifest a Vilafranca, ha volgut destacar la importància d’aquesta tradició i de la festa de Sant Joan com a Diada Nacional dels Països Catalans.



