La Flama del Canigó s’escampa el 23 de juny per les terres catalanes, com a símbol d’unitat i identitat dels Països Catalans. Al Maresme, van ser molts els municipis que també van voler celebrar l’arribada de la Flama.

La Flama del Canigó va ser rebuda a Mataró la tarda del 23 de juny amb algunes novetats. Com cada any, els atletes de Maimakansu van portar la flama fins al Carrer Sant Joan, aquest any, però, acompanyats pel Grup Ciclista de la UEC de Mataró.  Un cop encesa la flama al Carrer Sant Joan, on es celebra la revetlla més tradicional de Mataró, els ciclistes i corredors van iniciar un recorregut pel carrers del centre de la ciutat; es van aturar únicament al bar El Públic, on es va llegir un poema en honor a la flama i on a la nit es va celebrar una revetlla popular. Després de recórrer els carrers del casc històric, la comitiva es va trobar amb els gegants de la Família Robafaves, al començament de la Riera, i tots plegats van pujar fins a l’Ajuntament. Davant de l’edifici municipal, els esperaven l’Alcalde, diversos regidors, i els membres de l’Esbart Iluro que havien amenitzat l’espera amb els seus balls. Com és tradicional, es va encendre el peveter de l’Ajuntament, i es va cantar la cançó Muntanyes del Canigó, introduïda per la Professora de Música Maria Salicrú-Maltas. La lectura del Missatge de la Flama va anar a càrrec de la periodista mataronina Marta Martorell, que havia conduït i presentat tot l’acte. Finalment, diverses entitats mataronines van recollir la flama per endur-se-la a les seves respectives revetlles i seus, i es va cloure l’acte amb el cant dels Segadors.  

L’arribada de la Flama a Mataró és organitzada pel Club d’Opinió Jaume Llavina, Òmnium Mataró-Maresme i l’Ajuntament de Mataró, amb l’essencial col·laboració dels atletes de Maimakansu, Esbart Dansaire Iluro, Grup Ciclista de la UEC de Mataró, els geganters de la Família Robafaves, la periodista Marta Martorell i la professora de Música Maria Salicrú-Maltas.

A Calella la Flama va arribar envoltada d’una gran festa. El grup Pa, Vi i Moltó i l’Agrupació Sardanista van anar a buscar-la a Malgrat de Mar. Arribada a Calella, es van preparar una sèrie d’actuacions per donar-li la benvinguda davant del monument a la Sardana, al Passeig Manuel Puigvert. Així, tot esperant-ne l’arribada hi va haver un ball de bastons amb els bastoners de l’Escola Salicrú i una actuació musical per als més petits a càrrec de La Bicicleta.

A continuació, es va procedir a encendre el peveter, a llegir el manifest i a encendre la foguera, al voltant de la qual es va fer una ballada de sardanes. També hi va haver un sopar popular, a base de pa amb tomàquet i embotit, coca i cava, que es va organitzar amb la col·laboració de l’Associació Cívica i Cultura de Sant Quirze. I per acabar la nit més curta de l’any, la festa va seguir amb actuacions musicals i ball de revetlla.

La Flama va arribar a Premià de Mar de la mà del ciclistes del Centre Excursionista de Premià, que la van anar a buscar amb bicicleta a Dosrius.

Mentrestant, tot esperant l’arribada es van organitzar uns tallers infantils i un concert de rock català a càrrec del grup El Veïnat. Finalment es va rebre la Flama del Canigó amb la companyia de Gegants i Tabalers i Simplement Diables, amb la seva gresca de foc.

Un any més, la Flama del Canigó va tornar a Cabrils per encendre el Foc de Sant Joan. Els equips de Focs de Cabrils van anar a buscar la Flama a Dosrius, i un cop a la població, van fer un recorregut pels carrers fins a l’Ajuntament, on l’alcaldessa i altres membres del consistori, juntament amb molts cabrilencs, van rebre la flama, que tot seguit va ser portada per una nova generació de corredors, de només 7 anys, al balcó de l’Ajuntament per encendre-hi el peveter que s’hi instal·la cada any. A continuació, els joves corredors van dur la Flama fins a la plaça de l’Església, on es va llegir el Manifest. La lectura va anar a càrrec de Mossèn Josep, rector de la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils. Finalitzada la lectura, un dels components de l’equip de joves corredors va pujar amb una de les torxes dalt del campanar de l’església, acompanyat pel campaner Jaume Tolrà, per encendre-hi novament la Flama del Canigó, que va il·luminar Cabrils durant tota la nit de Sant Joan. Acabada la cerimònia, l’Ajuntament va convidar els assistents a la tradicional coca, regada amb moscatell (o aigua, per als qui no beuen alcohol) i es va amenitzar la vetllada amb sardanes mentre anava fosquejant. Cap a 3/4 de 10 de la nit, un cop la llum del dia ja estava a punt d’acabar-se, els assistents als actes van acompanyar la Flama del Canigó fins al pàrquing de Can Botella on, un any més, s’hi va encendre el foc central de Cabrils.