[03/03/2004] Òmnium Cultural de Badalona s’afegeix a les mostres de dol per la mort de pintor Josep Villaubí, que va tenir lloc a principis de la setmana passada, tot publicant un article del poeta Valentí Soler en la seva memòria. Aquest article complementa el que, fa uns dies, va publicar Vilaweb Badalona, obra de Margarida Abras. (Podeu llegir el text complet a l’interior de l’article)
En la mort de Josep Villaubí

“Tu, Josep, ens mostraves els espais buits que calia omplir i anaves deixant-hi bocins de grafit, de color i de vida. I, si t’ho preguntàvem, somreies i ens aclaries el sentit d’aquelles teles que tenies al bastidor. Ens ensenyaves com el color més humil de l’arc omple i singularitza aquest espai limitat entre les ratlles de la vida i la mort, que corren paral·leles i es miren de reüll perquè se saben necessàries l’una a l’altra per tal de delimitar el just abast de la consciència humana. I ,sobtadament, sempre sobtadament i també paral·lels, l’atzar i el dit dels déus irrompen per fer el traç definitiu que marca el segment d’intersecció fatal. Ja no hi ha possibilitat de modificació: obra fixada, obra finida. Si de cas, canvi de pla i de perspectiva. O la resposta a l’interrogant maragallià que, més o menys, tots ens hem posat en un moment o altre: Senyor, “si heu fet les coses a mos ulls tan belles,/ si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,/ per què alucâ’ls cercant un altre com?”

“La figuració, tot i ser-ne mestre, havia deixat d’interessar-te i feia anys que trobaves el teu camí pels indrets del concepte i la profunditat de l’espai. Potser perquè pensaves que les vies massa freqüentades i sorolloses rarament aporten res de nou, tu vas escollir la feixuga i pesant geometria dels cors oberts a l’absolut, la follia assenyada de fer-te un món artístic propi i alhora compartit, la joiosa i dura ascensió vers l’obra que es va fent tot passant el camí que s’obre en la recerca creativa.

“Exaltat pel nou i enamorat del vell, com J. V. Foix, has fet la síntesi d’allò que volies dir en la teva obra. I ara, Josep, a l’hora del comiat ens hi deixes, en forma d’art, bona part del que has viscut. I ens hi deixes també la senzillesa dels colors que hem compartit: el verd de les prades de Llanars, el blau del mar veí, el roig de la rosella i del vi, el groc dels gira-sols ran del camí, i el blanc de la vela a l’horitzó. Però, sobretot, ens hi deixes el traç segur d’una amistat que enyorarem i que sempre perdurarà a l’indret més recollit del nostre record.

“Descansa en pau, mestre i amic.”

Valentí Soler / 24-02-2004

Més informació:
> Article d’Albert Ibañez a El Punt, en motiu de l’exposició Fragmentacions, inaugurada al Museu de Badalona, el març del 2003.
> Article de Laura Garcia a El Punt, contextualitzant l’obra de Villaubí dins el grup REM.